687474703A2F2F7777772E6573746164697374696361736772617469732E636F6D2F65737461646973746963617320677261746973Estadisticas y contadores web gratis
Estadisticas Gratis
Amina Tribal: de setembre 2007

29 de set. 2007

Vull ser dona

ESPERANT
Esperant veure la mare.

Esperant que arribe el pare.
Esperant que algú t’escolte.
Esperant que no es barallen.
Esperant anar a classe.
Esperant passar l’examen.
Esperant els primers crits.
Esperant dormir les nits.
Esperant que el cos cresca.
Esperant ser una tempesta.
Esperant que ell et mire.
Esperant que ella et cride.
Esperant a fer-te dona.
Esperant a ser persona.
Esperant a viure plena.
Esperant vèncer la pena.
Esperant a ser la mare.
Esperant que arribe el pare.
Esperant el primer fill.
Esperant a ser l’espill.
Esperant l’enyorança.
Esperant tenir esperança.
Esperant a morir plena.
Esperant vèncer la pena.
Esperant.
Tota una vida esperant.
I quan arribe l’hora de la fugida

trencaré amb aquesta vida i amb la seua hipocresia,
em curaré la ferida de la vida
i ballaré la melodia de la dansa del nou dia.
I quan arribe l’hora de la partida
trencaré amb aquesta vida i amb la seua hipocresia,
faré foc en la llar de la mentida
i encendré dins la pupil·la el cel lliure del nou dia.
Esperant la vida, esperant la mort.
Obrint Pas
No em digueu per què, però aquests dies tinc la necessitat de ser dona. No és que els altres dies no ho sigui, és evident, però vull dir al món que sóc dona i que me n'orgulleixo de ser-ho. I estic farta que se'ns imposin i ens autoimposem certes barreres de com ha de ser la nostra vida, del que la vida suposadament ens té preparades. Ara les dones són més lliures, però, tot i així, continuem esperant satisfer la societat. Suposo podria haver posat un poema de la Maria Mercè-Marçal o un fragment de la Nawal El Saadawi. L'atzar ha volgut que aquests dies torni a recordar la música de l'època universitària: en concret, Obrint Pas. He tornat a escoltar aquesta cançó i, suposo que per aquestes ganes que tinc de ser dona, he redescobert aquesta cançó. M'agrada quan diu: "ballaré la melodia de la dansa del nou dia". De sobte, m'he vist a les classes de dansa o quan simplement ballo. Hi ha una energia que et fa cridar amb el teu cos que sóc dona. Espero que totes pugueu ballar la vostra melodia i ser lliures.
Us deixo amb el videoclip d'aquesta cançó. Havia desconnectat tant d'aquest grup que m'he trobat la sorpresa que n'havien fet un.

27 de set. 2007

Contes

El robatori de cotó
En una ciutat van robar en el magatzem de cotó. Els comerciants es van queixar al rei, però per molt que aquest manés investigar, no es va trobar cap lladre. Un dels prínceps va expressar al monarca:
-Rei, si m'ho permeteu, posará una trampa al lladre.
El rei hi va accedir. El príncep se'n va anar a casa i va invitar tota la ciutat a sopar. Quan es van reunir tots, els príncep va aparèixer, va mirar fixament a la cara de tots els invitats i va dir:
-Quina gent més pocavergonya! Han robat el cotó i es presenten al meu banquet amb les peluses de cotó a les seves barbes!
En aquell moment, alguns dels presents es van netejar la barba amb la mà i va quedar clar quins havien estat els lladres.
Contes perses,Saeid Hooshangi

Sóc conscient que hi ha contes molt més bons que aquest, infinitament. Però m'ha vingut de gust posar aquest que està dins d'una col·lecció de contes perses que es caracteritzen per l'astúcia dels personatges per tal d'esbrinar els fets exactes. Potser un altre dia, ja posarem algun clàssic extret de Calila e Dimna, el Panchatantra, les Mil i una Nits i, per què no, El llibre de les bèsties de Ramon Llull.
Sempre m'ha agradat com en els contes troben la solució al misteri amb un enginy que mai a la vida se m'hagués acudit. És per això que crec que els contes, no els infantils que avui ens volen fer comprar, és un gènere literari força difícil, però que sempre t'ensenya alguna cosa, sigui moral o no. M'encantaria saber un munt de contes per poder explicar davant de qualsevol situació de la vida. Sempre he cregut que aquells que saben molts contes i, que a més, els saben explicar, són gent molt i molt sàvia, de la qual no em cansaria d'escoltar. Des d'aquí vull dedicar un homenatge sincer a tots els contaires.

11 de set. 2007

Més triomfants

EL CANT DE LA SENYERA
Al damunt dels nostres cants

aixequem una Senyera
que els farà més triomfants.

Au, companys, enarborem-la
en senyal de germandat!
Au, germans, al vent desfem-la
en senyal de llibertat.
Que volei! Contemplem-la
en sa dolça majestat!

Oh bandera catalana!,
nostre cor t'és ben fidel:
volaràs com au galana
pel damunt del nostre anhel:
per mirar-te sobirana
alçarem els ulls al cel.

I et durem arreu enlaire,
et durem, i tu ens duràs:
voleiant al grat de l'aire,
el camí assanyalaràs.
Dóna veu al teu cantaire,
llum als ulls i força al braç.
Joan Maragall

Avui és la Diada, una dia per recordar que vam perdre quan defensàvem les nostres lleis i drets. Vam perdre com tantes altres vegades. Però, tanmateix, com deia Enric Laurrela, la derrota ens ha fet que sentim més aquest país, que estimem amb devoció la nostra llengua, que respirem els Països Catalans com una unitat que lluita per a una terra lliure.
Hi ha dos himnes que ens ho recorden. Un és El cant dels segadors, l'himen oficial, agafat d'un poema popular. L'altre, El cant de la Senyera, de Joan Maragall. Quin és més maco? No ho sé pas. Segurament, el cant de Maragall és més líric i emociona sentir-lo al Palau de la Música amb el cor al darrere i l'orquestra. Posa la pell de gallina. Per contra, els Segadors no és tan líric, però està ple de sentiment i acció. Ens recorda la nostra lluita, la nostra terra.
Bon cop de falç,
defensors de la terra,
BON COP DE FALÇ!

10 de set. 2007

Cartes

Les tues lletres són a mi pler e consolació, car me demostren la tua benvolença e ferma amor.
E sàpies que per un gran temps aprés que les he rebudes, són a mi així com a vianda de molt plasent sabor que em dóna gran confort e ab aquelles me fas així apartar moltes hores en lo dia, posant sobre elles los meus ulls que no es sadollen de aquelles veure. E llegint-les moltes vegades, encara semblen a mi a cascuna hora novelles, no per tal que no em vaja lo cor a açò que he llest en aquelles, mas lo plaer que n'he m'és novell aitantes hores com les guard.
Frondino e Brisona, anònim
Ara ja no s'escriuen cartes. Ara, hi ha missatges al mòbil que alegren per un moment el desconsol dels enamorats. Però, tot i així, el valor d'una carta va més enllà. Són uns minuts llargs dedicats a aquella persona, explicant el més íntim. Un missatge és immadiatesa i no permet deixar-se anar. Una carta és tot el contrari.
Els temps canvien i s'ha perdut aquest costum. Les úniques cartes que rebem són de factures o propaganda. Tot i així, què maco que seria rebre'n una de veritat, una que permeti llegir els sentiments més profunds de l'altra persona. Per sort, encara hi ha postals (que sovint no arriben), però que alegren moltíssim la vista. Que emocionen perquè aquella persona que ha estat a l'estranger ha perdut uns minuts per a tu.
Fa poc vaig rebre una carta. Semblava mentida. Ràpidament, va ser llegida, deixant tota la feina que tenia en aquells moments. Gràcies, habibi, per enviar-la.

5 de set. 2007

Covardia

ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE
Oh, que cansat estic de la meva covarda,
vella, tan salvatge terra,
i com m'agradaria d'allunyar-me'n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: "Com l'ocell que deixa el niu,
així l'home que se'n va del seu indret",
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l'antiga saviesa
d'aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.
Salvador Espriu
Ja sé que aquesta poesia no parla de covardia. Però ara mateix és l'única que em venia el cap.