Proverbi xinès

No pots guiar el vent, però pots canviar la direcció de les teves veles.
Proverbi xinès (o segur que d'algun altre indret).
Sempre m'han agradat els proverbis, refranys o les frases breus i filosòfiques. Et plantegen pensar i dir veritats com temples. Sovint, permeten diferents interpretacions. A més, és curiós que, encara que sigui amb paraules diferents, es poden trobar en moltes cultures.
Suposo que a vegades volem canviar grans coses, la vida, el destí i aquesta no es pot canviar així com així. A poc a poc, sempre que tu creguis, canvia el rumb del vaixell per anar per altres indrets que en aquells moments t'aportin més felicitat. Bon viatge, navegants.

Tocar l'art

Volia posar un fragment d'una obra de Herman Melville, però no tenia el llibre aquí. Un altre dia serà! Tenia ganes d'escriure i no trobava cap text literari que fos adient per avui, ja que la idea que volia, com he dit, no la podia transmetre. He posat al google, a imatges, història de l'art i he començat a veure totes les que m'oferia: les senyoretes del carrer Avinyó de Picasso, la Monalisa, el Pantocràtor, etc. Al final, he trobat aquesta que m'ha semblat adient perquè recull algunes de les obres antigues més importants.

De totes aquestes, només n'he pogut veure 3 pels meus propis ulls. Em falta viatjar molt! Veure-les en persona, allà al davant, és diferent de si les veus per una fotografia perquè les grans obres d'art et parlen. Quantes vegades no hagués acostat la mà i tocar-les, com si tinguessin ànima. Suposo que en el fons el sentit del tacte encara és molt present amb nosaltres, malgrat que no li donem tanta importància, potser només en les relacions de parella. És veritat que toques les columnes i parets dels temples egipcis i aparentment no passa res. Però, tot i així, és un moment màgic perquè és un moment històric, com si et traslledessis per un instants en l'època que van ser fetes i toquessis la grandesa. Si ho analitzo, es podria dir que és un moment cerimonial, perquè no es fa de pressa sinó que molt a poc a poc, fins arribar a posar al complet la mà. És una llàstima que els museus no ens deixin tocar, però també entenc que sinó les obres no es podrien preservar.

En definitiva, l'art, per sort, no té només un sentit i, potser, això, és el que el fa art.

Suggerències...

M’endinso ulls endins
Salvador Espriu

De vegades una sola línia ens pot suggerir moltes coses. A més, sempre que la rellegeixes resulta diferent. Sembla que sigui impossible endinsar-se més enllà dels ulls, però al costat de poetes com Espriu s'aconsegueix.
L'altre dia mirava de passada el programa de cinema del Jaume Figueras. Sense prestar gaire atenció, em vaig aturar en una frase que avui he recordat. Per mala sort, no recordo les paraules exactes, però sí el missatge: "deixar que les llàgrimes es barregin amb la pluja". És un últim crit, denigrant, perquè les llàgrimes es confonen amb la pluja i sembla que no plorem, que no siguin importants, que no siguem res. Però alhora és magnànim perquè el nostre dolor és com el de la pluja, que no cessa en aquells moments i que tot ho iguala.
Cadascú que la interpreti com vulgui. No recordo el nom de l'actor que la va dir. Ho lamento. Segur que durant el dia, com deia un professor meu de la uni, escoltem o llegim més frases literàries del que ens pensem. Llàstima que no las puguem apreciar sempre. Llàstima.