Vaja

No us espanti el dolor; o tindrà fi o acabarà amb vosaltres.
Sèneca

Realment, això és ben bé estoiscime en essència. Així que no patiu.

De sobte...

Tenir-te o no

No tenir-te... I de sobte
sentir que el món m'és ja innegable,
que el cor d'un no s'acaba mai,
que el dolor és
només set, set inesperada, encesa
set de significances, decidida
ombra que mou, que empeny
cap a un nom avesadament remot,
cap a una espina d'absolut abast.

No tenir-te... I de sobte
haver reconegut
que el fet, que l'ànsia
on tu em prenies,
on fou l'amor un dolç desistiment
de defenses i coses,
m'omplia versos, passes, d'insistència,
d'auxili abonançat, de primavera,
i un designi s'hi feia tremolosa
complexió o misteri de celístia.

No tenir-te... I de sobte
adonar-me que jo
t'habitava la sang,
que jo era com un vent, o llavi, o tija,
vinclat sobre el teu pit, sobre la franca
terra pura del teu somrís lleuger,
sobre la meravella de tu en tu,
adonar-me que jo
caminava apartat
dels mesos i la resta, submergit
en el silenci, aquell silenci i cos
més nostre, inseparable, a penes
persuadit
de la joia, de tanta joia
com ens creuava.

No tenir-te... I de sobte
trobar-me amb una
soledat feta a mida per a mi,
trobar-la en cada vidre de la nit,
en el lliri que s'obri i trenca l'aire,
en un record,
en tots els foradets de la memòria,
trobar la soledat que convenia
a un ordre d'amargor, d'arrels crispades.

No tenir-te... I de sobte
no tenir-me.

Joan Fuster

Els dos últims versos són colpidors. Ningú diria mai que Joan Fuster també escrivia una poesia que commou tant. Potser són els petits tresors que trobem a les universitats entre llibres i llibres i, que de tant en tant, es recuperen en la memòria.

La ploma

I el paper, on és?

Fora les ancles

"Con diez cañones por banda,
viento en popa, a toda vela,
no corta el mar, sino vuela
un velero bergantín.
Bajel pirata que llaman,
por su bravura, El Temido,
en todo mar conocido
del uno al otro confín"

José Esprocenda, Canción del pirata

Poema per llevar les ancles.

Origen

Poema visual de Joan Brossa

Tot començà amb un simple cap de bou que es transformà en una A. Sembla mentida que totes les lletres del nostre abecedari tinguin un origen. Però és l'origen l'única identitat? És evident que l'A ja no és un cap de bou.