Vida

"Mira la vida directament als ulls"
Rosa Zaragoza

Aquests últims mesos he fet una troballa. Buscava el poema de Res no és mesquí de Salvat-Papasseit pel you tube i vaig descobrir-ne una versió de Rosa Zaragoza arran de la versió feta per Serrat. A partir d'aquí he anat buscant d'aquesta dona, d'aquesta veu tan sensual i suau. Avui he pogut escoltar les cançons del disc Delícies Zíngares i m'ha encantat. Hi ha hagut una cançó que ha destacat per sobre de les altres, segurament perquè, malgrat que comenci molt a poc a poc, el ritme va creixent i és molt alegre. La cançé és "La vida és dolça". En moments durs i no tan durs aquesta cançó és una alenada d'alegria, una bona dosi de vida.

Per desgràcia, ja no es fa

Ara no es fa prô jo encara ho faria:
una galera armaria de nits
o un galió amb les veles més fines,
i amb cent pirates com la meva sort.
No pregunteu quines mars fendiríem-
foren aquelles on calgués valor.
Ara no es fa prô jo encara ho faria:
ells foren lladres de l’argent i l’or
i foren lladres si perles hi havia-
jo robaria només per amor.
Fos amb engany si de grat no venien,
jo robaria les noies dels Ports.
I encara sóc cert de trobar una illa
on les penyores pogués amagar,
i fer pagar les més belles estrenes
a les donzelles sota el meu capsal.
Al pler del vent, desplegades les veles,
voldria ésser el més brau capità.
Ara no es fa prô jo encara ho faria-
si d’un amor sofrís el desengany-
lligar l’atzar de la mar a ma vida
i anar tan lluny que no pogués tornar.
Oh, si el vaixell duia el nom de l’amiga
-de tant d’enyor llanguiria la mar.
Joan Salvat-Papasseit

He redescobert, com aquell qui diu, Joan Salvat-Papasseit. Ara entenc perquè en diuen el poeta dels adolescents i el poeta que enamora. Fer-lo de manera exhaustiva a classe de literatura amb els meus alumnes ha provocat trobar algunes meravelles poètiques. Com aquesta. El tema del mar i els pirates sempre és amb mi i no me n'he pogut estar de posar un poema com aquest. Oh, si tinguéssim el valor de fer-ho, de "lligat l'atzar de la mar a ma vida i anar tan lluny que no pogués tornar".

Els morts de James Joyce

Uno a uno, todos nos convertiremos en sombras. Es mejor pasar a ese otro mundo impúdicamente, en la plena euforia de una pasión, que irse apagando y marchitarse tristemente con la edad. ¡Cuánto tiempo has guardado en tu corazón la imagen de los ojos de tu amado diciéndote que no deseaba vivir! Yo no he sentido nada así por ninguna mujer, pero sé que ese sentimiento debe ser amor. Piensa en todos los que alguna vez han vivido desde el principio de los tiempos, y en mí, transeúnte como ellos, fluctuando también hacia su mundo gris como todo lo que me rodea. Este mismo sólido mundo en el que ellos se criaron y vivieron se desmorona y se disuelve. Cae la nieve. Cae sobre ese solitario cementerio en el que Michael Faurey yace enterrado. Cae lánguidamente en todo el Universo y lánguidamente cae, como en el descenso de su último final, sobre todos los vivos y los muertos.

Els morts, James Joyce

Si hi ha una obra que he analitzat en més d'una ocasió a la facultat aquesta ha estat el conte "Els morts" de Els dublinesos de James Joyce, fins i tot la pel·lícula que John Huston en va fer. Aquests dies he explicat als alumnes de literatura la novel·la psicològica i el monòleg interior. Avui els he fet una entrada en el seu bloc per il·lustrar-ho més bé, ja que han de fer una activitat sobre aquest tema. He buscat al you tube a veure si trobava un fragment de la pel·lícula. M'interessava, especialment, el moment en què Gabriel Conroy dubta del seu discurs abans de presentar-lo a la taula, però no hi era. Només hi havia el moment final i el moment en què Gretta escolta aquella cançó dels seus records.

Per als alumnes, he escollit el monòleg final perquè puguessin entendre en què consistia la tècnica. Però jo m'he trobat atrapada per les paraules de Gabriel i la seva covardia. I, de sobte, m'han vingut unes ganes enormes de rellegir el llibre i tornar a veure la pel·lícula, com si en tingués necessitat i com si notés que aquest cop entendria moltíssimes coses més. Quan tingui un foradet, buscaré les fotocòpies d'aquest meravellós conte. És curiós: un altre cop tornaré a analitzar aquest conte.