Bon Nadal

Prec de Nadal
Mira com vinc per la nit
del meu poble, del món, sense cants
ni ja somnis, ben buides les mans:
Et porto sols el meu gran crit.
Infant que dorms, no l'has sentit?
Desperta amb mi, guia'm la por
de caminant, aquest dolor
d'uns ulls de cec dintre la nit.
Salvador Espriu

Que aquest Nadal ens serveixi per obrir més els ulls i valorar més el que tenim, per omplir la vida de bona energia i abandonar els mals rotllos.

What a wonderful world amb ombres xineses!

Buscant al youtube una versió d'aquesta cançó on aparaguessin imatges de pau per felicitar els meus alumnes del bloc el Nadal, vaig trobar aquest videoclip. La veritat és que hi ha gent que és una artista. Només amb les mans i amb els llums apagats és capaç de fer viure nous móns!Ombres xineses!

I a més ho fa amb el missatge d'una cançó que hauríem de recordar més sovint per viure millor!

Pensant

El pensador, Rodin

De tant en tant, convé que ens aturem un moment i pensem. Tan sols pensar.

Boires

Somnis entre boires
Somnis entre boires
boires entre els dos.
Tu i jo, pell a pell
ombres dins el cel.

Torna'm a somriure
nena, sota el meu cor.
I guanya'm amb mirades
tendres com el son.

I t'obriré un camí enmig del mar
ple de llums, ple de plaers
i ocults, secrets.

Lliga't les mans fredes
al voltant del meu coll
i dona'm la tendressa
que et surt del fons del cor.

I t'obriré un camí enmig del mar
ple de llums, ple de plaers
i ocults, secrets (bis).
Sangtraït

Feia molt de temps que no escoltava aquesta cançó. Aquests dies passats, vaig recordar algú que havia estat molt especial en els seus moments i, suposo, que l'inconscient, d'alguna manera o una altra, em va portar al youtube per escoltar-la de nou. Continuo pensant que la tonada no m'agrada gens, potser perquè la música en aquell moment canvia. Deixa de ser suau i trenca la tendressa de tota la cançó.

M'agradava i m'agrada aquesta cançó perquè és totalment suggestiva. Un moment ideal per a la parella, on les paraules no necessiten ser pronunciades perquè tot el cos parla. Pell a pell, entre somnis i boires de sensualitat, de carícies suaus que arriben al fons del cos.

Us deixo amb la transmissió d'un concert de Sangtraït d'aquesta cançó.

Colossal

Per què ens agrada tant el Colosseu si en el fons era un lloc on s'hi cometien atrocitats mentre la societat es divertia? Què fa que quan pensem en Roma aparegui sempre el Colosseu al darrere? Potser, en el fons, els humans tenim certa predisposició a agradar-nos allò que és colossal, grandiós, enorme, perquè, al cap i a la fi, allò tan gran ho hem construit els humans i, per tant, ens deixa creure que no som tan petits com en realitat som.

Sigui quin sigui el motiu, continuaré gaudint del Colosseu.

Voler

Judici precipitat
Una vegada vaig rebre una flor roja, i no sabia si era una amenaça o el testimoni delicat d'una admiradora. Posats a triar, vaig quedar-me amb això darrer (perquè vaig més curt d'enamorades que d'enemics) i ja em feia tot de càlculs feliços a base d'entrevistes deliqüescents, quan va trucar a la porta i aparegué un missatger d'aquests que van amb moto. El cor em va bategar de pressa. Però no: el noi em va dir que s'havia equivocat de pis i em va demanar que li tornés la flor.

Pere Calders

Avui he agafat un llibre per a un nen de segon d'ESO per tal que el llegís a classe. Tenia pensat un llibre concret de contes, però atès que tampoc ho tenia molt preparat, quan l'he anat a agafar m'he deixat convèncer per un llibre de contes adaptats de Pere Calders.

El nen en qüestió no ha vingut a classe, però jo no he pogut resistir-me als contes, si bé alguns ja els coneixia. Al final del llibre, n'hi havia alguns de molts breus, colpidors i he pensat que en penjaria algun al bloc. Buscant per internet, he trobat un recull de contes i, al final, malgrat que m'agradaven més uns altres, he cregut convenient aquest. Il·lusions fustrades de judicis precipitats. Motiu: tenir, en el fons, moltes ganes que ens estimin.

Si ens deixéssim de romanços

Si ens deixéssim de romanços
i ens estiméssim com cal
el món podria ser
un paradís terrenal;
el món podria ser
un paradís terrenal
Cançó popular

En Xesco Boix cantava aquesta cançó. Ell creia en els nens, en un món més just i solidari. Creia, en definitiva, en l'amor entre els homes. Malgrat que el seu missatge anava per als nens, en el fons criticava el món dels adults. És per això que sempre guardo un raconet per aquest cantaire-contaire tan especial.
Si he posat aquesta cançoneta és perquè crec que, de vegades, ens compliquem la vida i ens emboliquem amb romanços que no porten enlloc o, més ben dit, que porten a un malestar inútil.