687474703A2F2F7777772E6573746164697374696361736772617469732E636F6D2F65737461646973746963617320677261746973Estadisticas y contadores web gratis
Estadisticas Gratis
Amina Tribal: d’abril 2008

30 d’abr. 2008

Pa

És cert que el canvi climàtic és greu, però també és greu, almenys així ho veig, que els països subdesenvolupats estiguin encara amb més crisi econòmica que abans, que no tinguin els aliments més bàsics, que hi hagi milers de persones que cada dia han de menjar les sobres de les escombraries. En comptes d'anar endavant, sembla que anem enrrere i cada cop hi ha més fam al món. Només demanen pa, l'aliment bàsic, un aliment simbòlic a moltes cultures.

28 d’abr. 2008

Somriures

"Intenta ser sempre feliç, perquè mai no se sap mai que s'enamorarà del teu somriure"
Anònim

Així que, ja ho saps, somriu sempre! De fet, fa anys, un dia com aquest un professor em va dedicar un llibre a partir del meu somriure. Va ser aleshores quan em vaig adonar que potser tenia més valor del que jo li atorgava. Molts somriures!!!!!!!!!!

27 d’abr. 2008

Vida

Avui he fet una excepció i m'he posat a mi mateixa en comptes de posar una obra d'art. Només volia reivindicar la vida per si mateixa, només volia dir un més.

25 d’abr. 2008

Venècia


Avui és festa grossa a Venècia: és sant Marc. Fa molts anys, vaig anar amb dues amigues a passar quatre dies a Vènecia per aquestes dates. Vam arribar-hi un 25 d'abril. Aquell dia les dones passegen amb clavells vermells que han estat regalats pels homes, com una espècie de Sant Jordi, per commemorar segons ens van dir, una alliberació nacional. Aquell viatge va ser molt especial, perquè, de fet, era la primera vegada que sortíem a l'estranger sense pares ni col·legis ni res de tot això. En aquell moment, ens semblava molt important. Com canvien les perspectives...

Anys més tard vaig tornar a la ciutat dels Canals amb la meva família. La veritat és que Venècia és una d'aquelles ciutats que sempre té encant, una d'aquelles ciutats en què no m'importaria tornar-la a veure.

Avui també és la Diada a València: recorden la Batalla d'Almansa. Una abraçada ben gran als meus compatriotes del sud.

Postdata: Volia posar una foto de Venècia que vaig fer fa quatre anys, però justament avui s'han esborrat tots els documents i fotografies que tenia a l'ordinador. Suposo que algun virus ha entrat allà i ara he perdut tota la informació, documents i fotos que no tenia cap còpia més. Quina ràbia!

23 d’abr. 2008

Llibres... Sant Jordi

"Un llibre obert és un cervell que parla; tancat un amic que espera; oblidat, una ànima que perdona; destruït, un cor que plora"
Proverbi hindú

Aquesta és la millor manera que he trobat per celebrar Sant Jordi. Ahir a la ràdio vaig escoltar que és una d'aquelles diades que encara que siguin oficials i comercials agraden. És una diada popular de la cultura. Buscava alguna frase per celebrar Sant Jordi i la veritat és que aquesta m'ha anat com l'anell al dit. Ahir, també a la nit, vaig poder experimentar l'últim fragment. Anaven a donar un llibre de la emva infantesa i veure'l allà em va produir tota una sèrie de records que van desembocar en plors. Semblava com si em llencessin.
Però no ens posem tristos. Per sort, va acabar bé! Així que tingueu un feliç Sant Jordi!!!!!!!

21 d’abr. 2008

L'oasi somniat

"Davant s'estén una illa sempre verda,
ramells de flors dins un pitxer de plata,
oasis bell que el beduí somnia
vogant pel mar d'arena del Sahara."
Jacint Verdaguer

És curiós. He llegit molt a Verdaguer i no recordava aquest fragment, potser perquè Canigó va ser la primera obra completa que vaig llegir d'aquest autor. Avui, mentre feia uns apunts de mètrica i retòrica per als alumnes de literatura, he trobat aquests versos com a exemple de decasíl·labs. I no m'ho he pensat dos cops: això ho havia de posar al bloc. Verdaguer parlant del Sàhara, dels oasis somniats pels beduins. Jo pensava que potser seria algun poema d'algun recull, però la sorpresa ha estat que era de Canigó. Els versos comparen, o millor dit, metaforitzen la falda del Canigó amb un gran oasi verd, com aquell que desitja tant trobar el beduí del desert, d'aquell gran mar de sorra.
Tot això m'ha fet recordar la gran subtilesa que tenen alguns versos i com no podem fer mai una simple mirada als grans poetes.

20 d’abr. 2008

Els colors de la pluja


La natura sempre és un espectacle artístic d'alt nivell, una bellesa indescriptible. A la foto, una rajola del meu balcó amb aigua de la pluja després que sortís el sol. Fantàstic.

Aprofito per fer una altra crida a la pluja, perquè vingui pluja (sempre controlada) i ens ajudi a frenar aquesta sequera i, per això, us deixo amb les gotes d'aigua de dijous passat.

15 d’abr. 2008

Ensenyar a dubtar

"A més d'ensenyar, ensenya a dubtar del que has ensenyat"
José Ortega i Gasset

No hi ha gaire a afegir. És prou clara. Els alumnes són el futur, per tant, ensenya'ls a qüestionar-se les coses, a què dubtin per construir un nou món.

12 d’abr. 2008

Flors

Cada any, quan ja és primavera, tinc costum fer fotos a les flors del jardí, que malgrat que hi hagi sequera, algunes encara sobreviuen amb la mica de pluja que cau molt de tant en tant. Les fotos les vaig guardant i penso que algun dia potser podria fer algun fotomuntatge...

Cada cop més, m'agrada fotografiar més la natura i penso, sovint, que potser sí que és cert que és divina. Aquest any he volgut centrar-me molt en el pòlen de la flor, tot i que encara em queden fer moltes fotos. Volia posar-ne unes quantes, però em costa decidir quines. N'hi ha tantes que m'agraden...

11 d’abr. 2008

Chiquilla


M'encanta aquesta cançó, les seves guitarres, el seu toc flamenquillo-xuleria, "sus dos ojos negros" que "se me clavan como espadas". Sempre que l'escolto m'agafa una embrenzida dins del meu cos impressionant, com si vulgués sortir i anar ben amunt.
Ai, chiquilla...

9 d’abr. 2008

Recordant la felicitat

" Si un aconsegueix desfer-se una estona de la realitat present, recordar és molt millor que somniar... Com t'ho diré? Els records són somnis verídics, somnis que han estat viscuts..."
Joan Oliver, Ball Robat

M'agrada recordar fets del passat que van ser fantàstics, però m'adono que, de vegades, els repeteixo constantment. Potser el personatge de l'Oriol a l'obra de Ball robat té raó i la felicitat consisteix a recordar aquells moments bons. Tanmateix, em fa molta ràbia haver de recórrer aquest recurs.