Identitats...

"De que nada sabe
La luna ignora que es tranquila y clara
y ni siquiera sabe que es la luna;
la arena, que es la arena. No habrá una
cosa que sepa que su forma es rara.
las piezas de marfil son tan ajenes
al abstracto ajedrez como la mano
que las rige. Quizá el destino humano
de breves dichas y de largas penas
es instrumentro de Otro. Lo ignoramos;
darle nombre de Dios no nos ayuda.
Vanos también son el temor, la duda
y la trunca plegaria que iniciamos.
¿Qué arco habrá arrojado esta saeta
que soy? ¿Qué cumbre puede ser la meta?"
Jorge Luis Borges
Aquests dies estic fent dos curset de formació a l'Escola d'Estiu del Col·legi de Llicenciats. Un d'ells és Identitats conflictives a la literatura del segle xx. La veritat és que és molt més teòric del que m'imaginava, però m'ha obert noves perspectives i una lectura sincera d'alguns autors que m'havien passat desapercebuts, com és el cas, de Jorge Luis Borges. Per analitzar la nova literatura, cal entendre el món actual i, per això, estem fent tanta filosofia. La postmodernitat implica uns nous valors, unes noves crisis que porten a l'home actual en conflicte. No som conscients dels conflictes que patim, però realment si ens pregunten qui som, què responem i per què responem amb uns identimemes concrets que al cap d'unes hores poden canviar perfectament? La identitat existeix?
Aquest any he fet una recerca espiritual importamt. Ara, amb tres dies de literatura (encara que sigui de filosofia), torno a dubtar de tot. Torno a ser escèptica. O potser no. Qui sap...