Les roses de Sant Jordi

LES ROSES RECORDADES

Recordes com ens duien
aquelles mans les roses
de Sant Jordi, la vella
claror d'abril ? Plovia
a poc a poc. Nosaltres,
amb gran tedi, darrera
la finestra, miràvem,
potser malalts, la vida
del carrer. Aleshores
ella venia, sempre
olorosa, benigna,
amb les flors, i tancava
fora, lluny, la sofrença
del pobre drac, i deia
molt suament els nostres
petits noms, i ens somreia.

Salvador Espriu

Una cosa tan senzilla com una rosa omple el dia de Sant Jordi i el llibre ho deixa per escrit. Feliç Sant Jordi.

Aquells que esperem

"Atletes de la pau, atletes de les idees,
atletes del somni d'un món millor,
atletes del cor fratern, dels sentiments,
atletes del gest bondadós.

Aquests són els qui esperem!"
Al carrer dels quatre llits, Lluís Llach i Miquel Martí i Pol

Al cor de Grècia, a la vella Ítaca, els estaré esperant per córrer jo també al seu costat. I espero agafar-los. Només nosaltres podem canviar el món.

Amb mi

Apaga aquests ulls meus: no deixaré de veure’t,
si em tapes les orelles podré igualment sentir-te,
i podré sense peus anar vers tu
i sense boca podré encara conjurar-te.

Lleva’m els braços i t’agafaré
amb el meu cor com si fos una mà;
para’m el cor, bategarà el cervell;
i si al meu cervell tu cales foc,
llavors et portaré en la meva sang.

Rainer Maria Rilke (traducció Joan Vinyoli)

Perquè els clàssics sempre són clàssics, comparteixo amb vosaltres aquest poema. Insistència a estimar.