L'amour est un oiseau rebelle

D'acord, com la Callas ningú. Però m'encanta aquesta ària de l'òpera Carmen de Bizet.

La fageda

El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi a poc a poc;

compta els seus passos en la gran quietud:

s'atura, i no sent res, i està perdut.

Li agafa un dolç oblit de tot lo món

en el silenci d'aquell lloc profond,

i no pensa en sortir, o hi pensa en va:

és pres de la fageda d'en Jordà,

presoner del silenci i la verdor.

Oh companyia! Oh deslliurant presó!

Joan Maragall

A finals de març, principis d'abril vaig anar amb els alumnes de 2n d'ESO a Olot. En tenia moltes ganes perquè mai havia visitat aquell indret. Naturalment, vam visitar la fageda d'en Jordà i no em va decepcionar gens ni mica. Us deixo amb una de les múltiples fotos que vam fer (tot just me les han passades aquesta setmana) amb les roques tan especials sorgides de les laves dels volcans i els faigs tan alts. Caminar per allà et captiva i sembla com si estiguessis en una història o conte fantàstic.

Les coses bones

"la fruita més dolça sempre està a dalt de tot de l'arbre"

No sabria dir d'on és exactament aquest refrany, però m'ha agradat molt. No us rendiu. Costa més, però es pot aconseguir.

Dona i ocell

No sé per què, però sempre m'ha fascinat. La Dona i ocell de Joan Miró que pots veure mentre vas amb cotxe per Barcelona. Potser l'art hauria d'estar sempre al carrer.

Punys

"Amb el puny clos no es pot intercanviar cap apretada de mans"
Indira Gandhi

Sembla tan evident que es fa difícil comprendre perquè en la majoria de cops s'apreta el puny. Què ens fa por? Per què no podem canviar aquest món?

El tresor de les paraules: un bon regal

"El costum de fer el vermut ve dels antics egipcis, que pel que sembla tenien el costum de prendre una beguda alcohòlica amb una mica de menjar abans de fer un àpat llarg. D'aquí ja passem al segle XVIII, quan un senyor de Torí inventa una beguda a la qual li posa el nom de vermut, que sembla que ve de la paraula alemanya worm-wood, més o menys, que és una de les herbes que formen part del beuratge. Aquesta herba en català és el donzell. Bé, a partir d'aquí es comença a implantar el costum de fer el vermut, seguint aquest nou costum italià, i no pas al segle XVIII, sinó que probablament es generalitza a finals del sgle XIX, principis del XX"

Fragment extret de Més Caçadors de paraules, ed. Ara Llibres

Sempre és interessant saber d'on provenen les paraules. Per això, sempre és un bon regal un llibre que honorifiqui les paraules. Shukran jazilan, habibati! Gràcies per aquest regal!!Aquesta paraula dedicada a tu, ja que, per això, parlen de la teva civilització preferida.

8+8+8

8+8+8: Dia del treballador

Quan estudiava els drets laborals dels treballadors a història, hi havia un cartell que m'agradava molt. L'he intentat buscar, però no l'he trobat. L'essència del cartell era que si el dia té 24 hores, s'ha de dividir en tres parts: 8 hores per al treball, 8 hores per a l'oci i 8 hores per dormir. 8+8+8=24 hores. Ara bé, es compleix sempre? Trobaríem que a tot arreu hi ha desproporcions: gent que per mala sort passa més de 8 hores treballant, gent que passa més de 8 hores dormint o descansant i, gent, que dedica massa temps a l'oci. La lluita, doncs, encara continua.