Fent memòria per tirar endavant

Cuentan de un sabio que un día
tan pobre y mísero estaba,
que sólo se sustentaba
de unas hierbas que cogía.
¿Habrá otro, entre sí decía,
más pobre y triste que yo?;
y cuando el rostro volvió
halló la respuesta, viendo
que otro sabio iba cogiendo
las hierbas que él arrojó.
Calderón de la Barca (La vida es sueño)

Sempre acostumo a recitar aquest poema, de vegades irònicament; d’altres, sèriosament. Fa molt de temps que el vaig aprendre, concretament quan feia 7è d’EGB i el profe ens el va fer memoritzar. Des d’aleshores, l’he anat dient. I si bé cada situació és diferent, normalment sempre l’he rapsodiat per tal de donar ànims, perquè, per desgràcia, sempre hi ha algú que està pitjor.
Dit d’aquesta manera sembla que siguem molt cínics, ja que ens alegrem de les desgràcies dels altres perquè no les tenim nosaltres. Però, si bé alguna part de nosaltres se’n deu alegrar, crec que la majoria de cops aquest poema ens serveix per tirar endavant, perquè no ens rendim ja que hi ha persones que estan pitjor que tu, però continuen lluitant. A part que també ens indica que ja podem estar prou contents amb el que tenim i que ja n’hi ha prou de queixar-se tant!
Cadascú, com sempre, li donarà el sentit que vulgui. Però deixant de banda això, què bonic és saber-se un poema de memòria i ser capaços de recitar-lo quan realment ens fa falta perquè això vol dir que ha adquirit un signficat per nosaltres; ja no és simplement de l’autor. Us animo, doncs, a aprendre poemes de memòria i després els apliqueu a la vostra vida. És una llàstima que es vagi perdent la memòria, que per explicar un conte, hàgim de recórrer a l’escrit quan són orals i didàctics.