Cartes

I el carter
que si passa i no em deixa cap lletra m'angoixa
perquè no sé el secret
de les altres que porta.

fragment Tot l'enyor de demà, Joan Salvat-Papasseit

Llàstima que ja no se n'escriguin.

Ecos forts

He buscado en los desiertos
de la tierra del dolor
y no he hallado mas respuesta
que espejismos de ilusión
he hablado con las montañas
de la desesperación
y su respuesta era solo
el eco sordo de mi voz
La senda del tiempo, Celtas Cortos

Per més que ho intentem, acabem sempre caminant en la tristesa. Potser cal ja que el nostre eco tingui so i vagi més enllà de les muntanyes.

L'olor de la pluja

DESPRÉS DE LA TEMPESTAT
Quan s'esqueixen els núvols sobre el cel
la ciutat surt rient de la tempesta,
regalant d'aigua lluminosa arreu,
remorejant de nou en sons de festa.

Recomença el remor en la ciutat
i en el rostre dels homes l'alegria:
els núvols sobre el cel s'han esqueixat,
la tenebrosa nit torna a ser dia.

Cadascú alça els ulls per si retroba
la gran blavor del cel, tan oblidada!
Beneita sies, tempestat passada,
perquè fas alçar els ulls a la llum nova!
Joan Maragall

L'olor després d'una tempesta quan surt el sol. Moment de pau i calma. Com aquesta tarda.