Londres

Aquest cap de setmana he estat a Londres. Potser no serà la ciutat més bella del món als meus ulls, però he de confessar que m'ha sorprès. Aquesta mateixa foto mai hagués dit que la podria fer a Londres. Una de posta de sol enteranyida pels arbres.

Londres és una ciutat cultural i això es respira en l'ambient. Quin gust poder anar sempre que et plagui a veure aquelles obres d'art que et sacsegen perquè els museus són gratuïts. Quin gust poder llegir poemes al metro.

A Londres, sorprenentment, he pogut redescrobrir el llibre que acabo d'analitzar amb els alumnes: L'irradiador del port i les gavines de Joan Salvat-Papasseit. Passejant pel Tamesis, he pogut fer una nova interpretació del poema de dedicatòria que inicia el llibre:

S'estimen a les roques

els irradiadors

amb les gavines.

Nens

Hi ha anuncis que són petites obres d'art. En aquest cas, a més a més, té un alt contingut ètic. Sembla mentida com podem arribar a influir els nens. Reflexionem, doncs, de les nostres actituds.

La Plaça del Rei

Totes les ciutats tenen el seus indrets especials. Barcelona està plena de racons màgics, que et fan reviure les aventures dels seus avantpassats o històries noves plenes d'emotivitat. Un dels llocs que sempre m'ha agradat és la Plaça del Rei. Sempre m'he imaginat els reis catalans passejant per allà o el passeig que en Serrallonga va haver de fer abans de morir penjat. Mil històries reials. Mil històries que em situen al cor de l'Edat Mitjana, mitificada pel Romanticisme.

De vegades, ve de gust passejar per aquells racons més especials de la ciutat i deixar-se portar, oblidant els problemes diaris.

De Mar i cel a Els pirates

I quin pirata honrat
s'haurà sentit més culpable
i s'haurà vist rescatat
per un cor tan dolç i amable?
Els Pirates, Gilbert i Sullivan, versió Dagoll Dagom

D'acord, no és una gran obra de teatre. És una opereta. Però, quan la vaig veure a la botiga de CD (Gong gong [això va per a tu, Sumeia]) no vaig poder resistir-me a comprar-la. Ahir, la vaig tornar a veure al costat de la Sumeia. Havíem de veure Mar i Cel. Tanmateix, necessitàvem riure i al final la vam veure i, lògicament, vam riure una estoneta, potser perquè ja portàvem un bon rotllo de tot el dia. Va arribar un punt que fins i tot vam observar traces tribaleres a l'obra de teatre: coreografies, genolls al terra, cares i moviments de pirates peculiars, pompons i floretes, vels, ballet clàssic i voltes, vestit de tata tribalera i molt d'humor!!! En fi, uns pirates que ens vam fer passar una bona estona!