687474703A2F2F7777772E6573746164697374696361736772617469732E636F6D2F65737461646973746963617320677261746973Estadisticas y contadores web gratis
Estadisticas Gratis
Amina Tribal: de gener 2008

26 de gen. 2008

Mar i cel

Saïd: Tot és en va: vos sóu el cel; jo l'aigua;
mai s'ajunten ací; mireu: s'ajunten
només en l'horitzó!És en va!
Mar i cel, Àngel Guimerà

L'horitzó queda tan lluny, i alhora sembla tan a prop...
Guimerà va inventar una història d'amor intercultural. Avui li donarien un premi. Jo li dono un premi per fer els símbols més a prop, perquè la gent, amb aquesta obra, identifica bé què representen el mar i el cel. Perquè al cap i a la fi ens fa vibrar amb la seva història.

24 de gen. 2008

Canvis

Canvia els teus pensaments i canviaràs el teu món
Norman Vincent Peale

En fi, no hi ha res cert. Els teus pensaments creen móns diferents només per tu. Ja teniu una clau per canviar el vostre particular món, en cas que ho desitgeu, és clar.

22 de gen. 2008

Estança 4. Fill del Paco

Morir tal vegada seria
com quan, dormint, un tust precipitat
ens esbatana els ulls a la tenebra,
i ens redrecem, dubtant si fou realitat
o si un somni que s’esmunyia
deixà entortolligat
al nostre sentit afuat
un esquinçall ronser de febre.

L’horror és de sentir que entre la veritat
i nosaltres no hi ha sinó un pas de tenebra,
i que el peu serveix d’amagat
la covardia de la voluntat.
Carles Riba

Quan a la facultat vaig fer tota una assignatura de Riba, tenia pànic al principi perquè tothom sap que Riba no és fàcil. Ara, malgrat la dificultat que va suposar, me n'alegro. És un gran poeta i un gran traductor. Quan aconsegueixes arribar a una part de Riba, el goig és immens.
Un dels poemes que vaig comentar va ser l'estança número 4 del Segon Llibre d'Estances que us he posat a l'inici d'aquesta entrada. Una meravella.
Avui he sabut de la mort d'un noi de 20 anys que va morir ja fa uns quants anys: el fill del Paco. No el coneixia, però vaig sentir el patiment del pare quan va descobrir que tenia un tumor als genitals. Pensava que se'n sortiria. Era massa jove i aquell pare era un bon home, un patidor que no volia fer mal a ningú. De vegades, quan coneixem el rostre de les persones que han mort o els seus familiars i pròxims és quan la mort ens arriba més a prop, la mort que com deia Riba potser només és un somni. Ja sé que l'estança no té res a veure amb el patiment d'aquest pare per la mort del seu fill, però quan parlo de mort, Riba penetra en el meu cap.

20 de gen. 2008

Veus...


No em cansaria d'escoltar aquesta cançó i aquesta veu... Hi ha moments d'òpera que et fan esgarrifar i posar la pell de gallina.

17 de gen. 2008

Percussió

La música sempre ha acompanyat l'home. Un cop sec de mà s'ha convertit en un cop d'art, ple de bellesa, tant, que fins i tot els nostres cossos no poden evitar de moure's. Quan sentim percussió (i d'altres tipus de música) sentim la necessitat de seguir el ritme d'aquella música. Ben mirat, potser serà la música l'art més popular de tots.

12 de gen. 2008

Muralla Xina

La Gran Muralla Xina: exemple de constància i esforç. Potser la muralla és la porta d'entrada a una Xina que sempre m'ha semblat i em sembla molt llunyana, exceptuant aquells contes savis dels xinesos.

11 de gen. 2008

Brevetat màxima

"Cuando despertó, el dinousaurio todavía estaba allí"
Augusto Monterroso

Tothom ha escoltat alguna vegada el que es considera el conte més curt. Segurament, ara n'hi deuen haver molts més. La veritat és que de vegades amb poques paraules podem fer una gran història perquè deixem que escriptor i lector imaginin la seva pròpia història.

10 de gen. 2008

El mite d'Anníbal


Una vegada vaig anar a Tunísia i el que volia veure, abans de conèixer la resta del país, era Catargo. Però no quedava res. Els romans ho havien destruït tot i havien edificat nous temples, nous edificis, com les termes d'Antonino. Ahir al 33 van fer un reportatge d'Anníbal. Quina proesa la seva: arribar a Itàlia amb tot un exèrcit d'elefants. Va perdre, però ho va intentar. Els romans no només van esborrar Cartago sinó que també la història d'Anníbal i només ha quedat el mite. La gran Cartago reduïda a un mite. Els dominadors sempre fan i fem el mateix. Quina llàstima.

4 de gen. 2008

Il·lusió


Després d'haver nascut Jesús a Bet-Lèhem de la Judea, en temps del rei Herodes, uns mags vinguts d'orient arribaren a Jerusalem, i preguntaven: «On és el rei dels jueus que ha nascut? Hem vist a l'orient la seva estrella, i hem vingut a fer-li homenatge».Quan el rei Herodes ho va saber, es contorbà, i amb ell tot Jerusalem. Va reunir, doncs, tots els grans sacerdots i els escribes del poble, i els preguntava sobre on havia de néixer el Messies. Ells li digueren: «A Bet-Lèhem de la Judea, perquè així ho ha escrit el profeta: I tu, Bet-Lèhem, terra de Judà, no ets el més petit dels clans de Judà; és de tu que sortirà un cabdill que pasturarà el meu poble d'Israel».
Llavors Herodes, d'amagat, cridà els mags, es va informar ben bé per ells del temps de l'aparició de l'estrella i, tot adreçant-los cap a Bet-Lèhem, els digué: «Aneu, i informeu-vos ben bé de l'infant i, quan l'haureu trobat, feu-m'ho saber perquè jo també vagi a fer-li homenatge». Ells, després d'escoltar el rei, sortiren, i l'estrella que havien vist a l'orient els anava al davant fins que s'aturà al damunt d'on era l'infant. En veure l'estrella, en van tenir una gran alegria. Entraren a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare, i, prosternant-se, li van fer homenatge; després obriren els seus tresors i li van oferir presents: or, encens i mirra. I, avisats en un somni que no tornessin cap a Herodes, se'n tornaren per un altre camí a la seva terra.
Mateu 2,1-12

Durant segles i segles els enigmàtics Reis Mags d'Orient han existit al cor de molts creients. Grans pintors, com Giotto, els han representat en les seves obres. Però els més creients sempre han estat la canalla. Cada any nens i nenes surten amb tota la il·lusió del món a veure els seus tres Reis. Jo demano als Reis molta il·lusió al meu camí i conservar-la sempre que es pugui. Ja no sóc cap nena, però encara m'emociono la nit que arriben els Reis, quan veig com els més petits es creuen la seva màgia i estan desitjant que arribin per veure'ls. Santa innocència!