Il·lusió
Després d'haver nascut Jesús a Bet-Lèhem de la Judea, en temps del rei Herodes, uns mags vinguts d'orient arribaren a Jerusalem, i preguntaven: «On és el rei dels jueus que ha nascut? Hem vist a l'orient la seva estrella, i hem vingut a fer-li homenatge».Quan el rei Herodes ho va saber, es contorbà, i amb ell tot Jerusalem. Va reunir, doncs, tots els grans sacerdots i els escribes del poble, i els preguntava sobre on havia de néixer el Messies. Ells li digueren: «A Bet-Lèhem de la Judea, perquè així ho ha escrit el profeta: I tu, Bet-Lèhem, terra de Judà, no ets el més petit dels clans de Judà; és de tu que sortirà un cabdill que pasturarà el meu poble d'Israel».
Llavors Herodes, d'amagat, cridà els mags, es va informar ben bé per ells del temps de l'aparició de l'estrella i, tot adreçant-los cap a Bet-Lèhem, els digué: «Aneu, i informeu-vos ben bé de l'infant i, quan l'haureu trobat, feu-m'ho saber perquè jo també vagi a fer-li homenatge». Ells, després d'escoltar el rei, sortiren, i l'estrella que havien vist a l'orient els anava al davant fins que s'aturà al damunt d'on era l'infant. En veure l'estrella, en van tenir una gran alegria. Entraren a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare, i, prosternant-se, li van fer homenatge; després obriren els seus tresors i li van oferir presents: or, encens i mirra. I, avisats en un somni que no tornessin cap a Herodes, se'n tornaren per un altre camí a la seva terra.
Mateu 2,1-12
Llavors Herodes, d'amagat, cridà els mags, es va informar ben bé per ells del temps de l'aparició de l'estrella i, tot adreçant-los cap a Bet-Lèhem, els digué: «Aneu, i informeu-vos ben bé de l'infant i, quan l'haureu trobat, feu-m'ho saber perquè jo també vagi a fer-li homenatge». Ells, després d'escoltar el rei, sortiren, i l'estrella que havien vist a l'orient els anava al davant fins que s'aturà al damunt d'on era l'infant. En veure l'estrella, en van tenir una gran alegria. Entraren a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare, i, prosternant-se, li van fer homenatge; després obriren els seus tresors i li van oferir presents: or, encens i mirra. I, avisats en un somni que no tornessin cap a Herodes, se'n tornaren per un altre camí a la seva terra.
Mateu 2,1-12
Durant segles i segles els enigmàtics Reis Mags d'Orient han existit al cor de molts creients. Grans pintors, com Giotto, els han representat en les seves obres. Però els més creients sempre han estat la canalla. Cada any nens i nenes surten amb tota la il·lusió del món a veure els seus tres Reis. Jo demano als Reis molta il·lusió al meu camí i conservar-la sempre que es pugui. Ja no sóc cap nena, però encara m'emociono la nit que arriben els Reis, quan veig com els més petits es creuen la seva màgia i estan desitjant que arribin per veure'ls. Santa innocència!
posted by Amina at 3:11 p. m.
2 Comments:
Aichhhh... la veritat és que sí és màgic tot plegat... i més si hi han nens a casa..
Petonets!!
Hola maca,
T'envio aquest conte que vaig escriure l'any passat sobre els mags d'orient.
Espero que t'agradi.
Un petit regalet...
(m'agrada també molt el teu blog)
-------------------------------
OTRO CUENTO DIFERENTE DE LOS TRES REYES MAGOS.
Hace 2007 años en un lugar dónde se olvidó mi mente, discutían tres reyes sobre la alquimia de la felicidad.
Baltasar, rey de las tierras del sur, comentaba que el oro en polvo disponía para los humanos las esencia de la riqueza y el bienestar. Si se utilizaba con artes mágicas, la casa que se expusiera sería bendecida con esas virtudes.
Gaspar, rey de las tierras septentrionales, relataba que en sus extensiones se utilizaba el incienso que se disponía a los dioses de los templos, garantizando así la contemplación en uno mismo y disipando los problemas que acechaban a la persona...bendiciéndoles con momentos de paz.
Melchor, rey de las tierras del norte, aportó en su conversación la mirra, que utilizada con amor, podía disipar los malos pensamientos que a todo ser humano pueden torturar con su presencia.
Hablaron y hablaron todo el día hasta que empezó a oscurecer.
No se percataron que la noche había sucumbido en su conversación, pues una estrella sobrevolaba el cielo iluminando toda la ciudad.
"Quizás esa estrella nos guíe para saber como conseguir la felicidad"...y los tres reyes decidieron seguirla.
Llegaron a un pesebre donde estaba una humilde familia con un niño recién nacido.
El calor de los animales hacía del lugar un sitio digno de descansar.
Pidieron permiso a la humilde familia para quedarse y seguir con sus quimeras de felicidad.
Dejaron la mirra, el incienso y el oro al lado del niño mientras lo contemplaban en paz.
Baltasar expresó que la felicidad era muy parecida a la imagen del niño durmiendo.
El niño despertó y tuvo hambre. La madre lo amamantó.
Melchor contempló esa escena, y comprendió que la felicidad era para él muy parecida a la entrega de una madre por su hijo , en un acto tan humano como succionar el alimento a través de sus pechos.
La madre se sentía cansada, y el padre buscó paja para acomodarla mientras daba alimento a su hijo.
Gaspar reveló que la felicidad era parecida a ese padre que otorgaba su compromiso de velar por esos seres a los que cuidar.
Los tres reyes vieron que la magia de la vida está en la infancia del niño, por estar libre de malos pensamientos...por eso no hacía falta la mirra para conseguirla, y la ofrecieron al niño.
Tampoco hacía falta el oro , puesto ese lugar disponía todo la riqueza necesaria para alimentar al niño , su madre, a la vez que ésta podía alimentarse a través de los productos que ofrecían los animales…y se lo regalaron a ella.
Y dejaron también el incienso, porque observando al padre se dieron cuenta que no hacía falta la contemplación en uno mismo para disipar lo que nos atormenta, puesto que se consigue cuando se vive para aportar bienestar a los seres que tienes alrededor.
Los tres reyes descubrieron que la alquimia de la felicidad está en las cosas más simples de la naturaleza humana.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home