I no tinc por de somiar

Aquesta cançó dels Ja t'ho diré, ja força antiga, sempre m'ha portat a altres móns. Sembla com si les paraules t'acaronessin la pell. Potser suggestionada pel videoclip, quan l'escolto sempre m'imagino una platja tranquil·la on hi ha algú que t'espera per estimar-te i fer aflorar els teus sentiments. Avui, fins i tot, amb el so de percussió que té, m'he adonat que també té un cert regust tribal. La cançó, a més a més, acaba amb les paraules "ballant damunt d'aquesta roca".

"No tinc de por de somiar que me perdré pels camins o que no tornaré mai més".