La pau de la verdor

Vida retirada

¡Qué descansada vida
la del que huye el mundanal ruïdo
y sigue la escondida
senda por donde han ido
los pocos sabios que en el mundo han sido!
Fray Luis de León


Sembla mentida com avui es torna a dir el mateix que al segle XVI. La majoria de gent que viu a la ciutat n'està farta i somia amb un cap de setmana ben lluny, ben tranquil, a la muntanya, en un paisatge ben verd. Una vegada vaig llegir que els grans paisatges de verd i muntanya són els preferits en la nostra ment perquè transmeten pau, suposo perquè en el fons, s'interpreten com aquells en què no falta de res. Us deixo amb les dues últimes estrofes del poema que segur que ens faran molta enveja:

Y mientras miserable-
mente se están los otros abrazando
con sed insacïable
del peligroso mando,
tendido yo a la sombra esté cantando.

A la sombra tendido,
de hiedra y lauro eterno coronado,
puesto el atento oído
al son dulce, acordado,
del plectro sabiamente meneado.