Contes

El robatori de cotó
En una ciutat van robar en el magatzem de cotó. Els comerciants es van queixar al rei, però per molt que aquest manés investigar, no es va trobar cap lladre. Un dels prínceps va expressar al monarca:
-Rei, si m'ho permeteu, posará una trampa al lladre.
El rei hi va accedir. El príncep se'n va anar a casa i va invitar tota la ciutat a sopar. Quan es van reunir tots, els príncep va aparèixer, va mirar fixament a la cara de tots els invitats i va dir:
-Quina gent més pocavergonya! Han robat el cotó i es presenten al meu banquet amb les peluses de cotó a les seves barbes!
En aquell moment, alguns dels presents es van netejar la barba amb la mà i va quedar clar quins havien estat els lladres.
Contes perses,Saeid Hooshangi

Sóc conscient que hi ha contes molt més bons que aquest, infinitament. Però m'ha vingut de gust posar aquest que està dins d'una col·lecció de contes perses que es caracteritzen per l'astúcia dels personatges per tal d'esbrinar els fets exactes. Potser un altre dia, ja posarem algun clàssic extret de Calila e Dimna, el Panchatantra, les Mil i una Nits i, per què no, El llibre de les bèsties de Ramon Llull.
Sempre m'ha agradat com en els contes troben la solució al misteri amb un enginy que mai a la vida se m'hagués acudit. És per això que crec que els contes, no els infantils que avui ens volen fer comprar, és un gènere literari força difícil, però que sempre t'ensenya alguna cosa, sigui moral o no. M'encantaria saber un munt de contes per poder explicar davant de qualsevol situació de la vida. Sempre he cregut que aquells que saben molts contes i, que a més, els saben explicar, són gent molt i molt sàvia, de la qual no em cansaria d'escoltar. Des d'aquí vull dedicar un homenatge sincer a tots els contaires.