Amunt!

EL PI DE FORMENTOR

Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera,
més poderós que el roure, més verd que el taronger,
conserva de ses fulles l'eterna primavera,
i lluita amb les ventades que assalten la ribera,
com un gegant guerrer.

No guaita per ses fulles la flor enamorada,
no va la fontanella ses ombres a besar;
mes Déu ungí d'aroma sa testa consagrada
i li donà per terra l'esquerpa serralada,
per font la immensa mar.

[...]
Arbre, mon cor t'enveja. Sobre la terra impura,
com a penyora santa duré jo el teu record.
Lluitar constant i vèncer, regnar sobre l'altura
i alimentar-se i viure de cel i de llum pura ...
O vida, o noble sort!

Amunt, ànima forta! Traspassa la boirada
i arrela dins l'altura com l'arbre dels penyals.
Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada,
i tes cançons tranquil.les 'niran per la ventada
com l'au dels temporals.
Miquel Costa i Llobera

Fa poc em van dir que per què mai posava res alegre al blog i jo vaig respondre que la poesia sempre era trista. No escrivim per parlar de la felicitat. Bé, alguns cops sí, però les grans obres universals sempre són dramàtiques o tràgiques.
Pensant i pensant en algun poema que portés alegria, només se m'acudien poemes d'amor en què els amants es corresponien. Però quan he començat a buscar, de sobte he vist el nom de Miquel Costa i Llobera i ràpidament he pensat en aquest poema genial, en l'arbre que malgrat estar en un penyasegat sense terra, lluita per sobreviure. En l'arbre com un geni. He pensat que no és un poema alegre, però que ens dóna la força i l'empenta per ser-ho.
Tot aquest mes d'abril, tot i que jo volia que fos esplèndid, han passat males notícies. Quan semblava que res podia empitjorar el que havia succeït, passava una altra desgràcia més forta. Ara ha arribat el moment de dir prou i tenir el coratge de l'arbre, el nostre pilar. Ha arribat el moment d'alçar la cara encara que hi hagi vent i hàgim de lluitar contra els vendavals per protegir i cuidar el nostre arbre. Sempre ens queixem, però també hem d'estimar i demostrar amor a allò que tantes vegades ens ha ajudat i ens ha fet aixecar del terra. Per tant, a tothom, només puc dir: amunt, amunt, ben amunt!Lluitar i vèncer!Sempre amunt!