Monòleg interior lliure?

"PASSEIG"
Hi ha aspectes parcials
de la realitat que deslligats
del conjunt deformen el
sentit dels fets.
Joan Brossa

Com sempre, em serveixo d’un text literari per començar. Avui m’he posat una pulsera que em vaig comprar a Egipte, una pulsera ben especial perquè la veritat és que va costar bastant i és d’aquelles que són tan vistoses. Normalment, no me la poso perquè em fa vergonya o simplement perquè la reservo per ocasions més especials, no per el dia a dia. El cas és que avui "hi ha fets de la realitat" me l'he posada i per un moment mentre caminava per Vallirana per buscar el pa me sentit com si estigués a Egipte. Ha estat un passeis, que com diu Brossa, m'ha deformat el sentit dels fets. Era a Vallirana i era a Egipte. Una cosa tan senzilla com una pulsera m'ha fet recordar emocions perdudes. Suposo que a més d'una persona s'haurà deixat transportar a través dels objectes, d'una parcialitat de la realitat, mentre feia un passeig. Així que, visca les passejades, amb objectes o no, que ens permeten estar en dos móns diferents al mateix temps.