"Ella s'adonava que l'única actitud que podia prendre davant la gelosia i les penalitats que es creuaven en la seva vida, era la resignació i ho acceptava com una sentència irrevocable. No trobava millor manera de defensar-se que carregar-se de paciència i confiar en el seu aguant, l'únic sopluig que tenia per intentar vèncer tot allò que odiava. Així, la gelosia i allò que l'atiava, alguns trets del tarannà del seu marit i la companyia dels follets, s'havien compertit en quelcom del comportívol."Entre dos palaus de Naguib Mahfuz.
Naturalment, per sort, no sóc l'Amina del llibre i no tinc ni de bon tros les restriccions que pateix. Ara, quina valentia i quin bon cor. Llegiu el llibre i ho entendreu.