687474703A2F2F7777772E6573746164697374696361736772617469732E636F6D2F65737461646973746963617320677261746973Estadisticas y contadores web gratis
Estadisticas Gratis
Amina Tribal: Tocar les pedres que viuen

29 de març 2007

Tocar les pedres que viuen


Discóbolo de Miró

Sempre he admirat Grècia. Per mi, era el lloc on naixia l'home, on naixia la meva cultura. Ja sé que afirmar això és molt perillós, perquè hi va haver altres civilitzacions que també han influït moltíssim en el nostre pensament. Però, en certa manera, Grècia el va redefinir, sobretot en el camp de la filosofia.
Tinc moltes ganes d'anar-hi, però és un viatge que vull fer sola. Vull conèixer cada racó de la meva història i, en el moment en què els vagi descobrint, vull estar en pau, en harmonia: només l'instant i jo. Ara per ara, això no és possible. Però algun dia, encara que sigui acompanyada, trepitjaré aquella terra. Potser m'enduré una decepció com Carles Riba que coneixia la Grècia antiga tan bé que li va semblar que allò no era i que no havia pas estat en la seva peculiar Ítaca. Jo, tanmateix, no m'enduria una decepció igual que la de Riba, ja que no sé ni molt menys tot el que aquest gran poeta sabia.
De moment, us poso l'escultura del Discóbolo de Miró. Quan vaig estar a Itàlia, la vaig veure, una de les moltíssimes còpies, de passada, molt ràpidament, en una estança d'un museu al qual no s'hi podia accedir. Em va fer ràbia no poder parar-me i contemplar-la, encara que fos de lluny. Jo el volia veure de prop, tocar-lo, sentir-lo. Volia presenciar el moment fugaç que l'autor va voler representar, aquell moment en què el cos es prepara per llançar el disc. Se n'han fet moltes crítiques, com ara, que l'expressió de la cara no es correspon amb el moviment. És cert. Però, tot i així, no deixa de ser una escultura bella i proporcionada, una escultura perfecte, segons els cànons grecs. Una escultura que fa gust de mirar-la.

Espero algun dia veure-la i, igual que el meu somiat viatge a Grècia, contemplar-la en la meva solitud, pau i harmonia. Tan de bo puguéssim tocar aquelles escultures que ens emocionen (sense saber-ne el motiu), tal com un cop va dir un professor meu. Tan de bo...

3 Comments:

Blogger Sònia... no tan fiera... said...

I jo no puc anar????

I si prometo que et deixaré tranquileta???

10:09 p. m.  
Blogger Amina said...

i tant que pots venir! Però, jo ho deia sobretot, perquè mai ningú vol venir a Grècia, excepte les illes gregues.

11:33 a. m.  
Blogger Sònia... no tan fiera... said...

Ah!!! A mi m'agrada molt Grècia, així com Itàlia... totes dues de dalt a baix... Tenen tantes coses que transmetre!!! Encara que tot al seu voltant sigui una mica caòtic!!

1:32 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home