Més triomfants
EL CANT DE LA SENYERA
Al damunt dels nostres cants
aixequem una Senyera
que els farà més triomfants.
Au, companys, enarborem-la
en senyal de germandat!
Au, germans, al vent desfem-la
en senyal de llibertat.
Que volei! Contemplem-la
en sa dolça majestat!
Oh bandera catalana!,
nostre cor t'és ben fidel:
volaràs com au galana
pel damunt del nostre anhel:
per mirar-te sobirana
alçarem els ulls al cel.
I et durem arreu enlaire,
et durem, i tu ens duràs:
voleiant al grat de l'aire,
el camí assanyalaràs.
Dóna veu al teu cantaire,
llum als ulls i força al braç.
Joan Maragall
Avui és la Diada, una dia per recordar que vam perdre quan defensàvem les nostres lleis i drets. Vam perdre com tantes altres vegades. Però, tanmateix, com deia Enric Laurrela, la derrota ens ha fet que sentim més aquest país, que estimem amb devoció la nostra llengua, que respirem els Països Catalans com una unitat que lluita per a una terra lliure.
Hi ha dos himnes que ens ho recorden. Un és El cant dels segadors, l'himen oficial, agafat d'un poema popular. L'altre, El cant de la Senyera, de Joan Maragall. Quin és més maco? No ho sé pas. Segurament, el cant de Maragall és més líric i emociona sentir-lo al Palau de la Música amb el cor al darrere i l'orquestra. Posa la pell de gallina. Per contra, els Segadors no és tan líric, però està ple de sentiment i acció. Ens recorda la nostra lluita, la nostra terra.
Al damunt dels nostres cants
aixequem una Senyera
que els farà més triomfants.
Au, companys, enarborem-la
en senyal de germandat!
Au, germans, al vent desfem-la
en senyal de llibertat.
Que volei! Contemplem-la
en sa dolça majestat!
Oh bandera catalana!,
nostre cor t'és ben fidel:
volaràs com au galana
pel damunt del nostre anhel:
per mirar-te sobirana
alçarem els ulls al cel.
I et durem arreu enlaire,
et durem, i tu ens duràs:
voleiant al grat de l'aire,
el camí assanyalaràs.
Dóna veu al teu cantaire,
llum als ulls i força al braç.
Joan Maragall
Avui és la Diada, una dia per recordar que vam perdre quan defensàvem les nostres lleis i drets. Vam perdre com tantes altres vegades. Però, tanmateix, com deia Enric Laurrela, la derrota ens ha fet que sentim més aquest país, que estimem amb devoció la nostra llengua, que respirem els Països Catalans com una unitat que lluita per a una terra lliure.
Hi ha dos himnes que ens ho recorden. Un és El cant dels segadors, l'himen oficial, agafat d'un poema popular. L'altre, El cant de la Senyera, de Joan Maragall. Quin és més maco? No ho sé pas. Segurament, el cant de Maragall és més líric i emociona sentir-lo al Palau de la Música amb el cor al darrere i l'orquestra. Posa la pell de gallina. Per contra, els Segadors no és tan líric, però està ple de sentiment i acció. Ens recorda la nostra lluita, la nostra terra.
Bon cop de falç,
defensors de la terra,
BON COP DE FALÇ!
posted by Amina at 3:39 p. m.
1 Comments:
M'agraden totes dues!!! :-) en el meu cas ja saps que no tinc més catalans a la meva familia que els meus cosins... tota la resta són d'aquí i d'allà... però jo no em puc sentir d'un altre lloc que no sigui aquest encara que molta gent no ho pugui entendre. Sento l'història catalana com a meva... així com el patiment que sempre hen hagut de soportar...
I per això t'agraeixo tant que sempre m'ensenyis coses noves!!!
Petons habibati!
Publica un comentari a l'entrada
<< Home