Esgarrifances

"Crit i nit

Consirós cant e planc e plor.

Guillem de Berguedà

Les famílies de dol per a tota la vida.
La guerra, la postguerra...Recorde aquella mare
que no li varen dir que el fill havia mort
en el front de Terol: simplement li digueren
"ha desaparegut". I va passar la guerra
esperant el seu fill. I va acabar la guerra
i esperava el seu fill. I va parar la taula,
li va posar també llençols nous en el llit,
i esperava a la porta. No ha sabut res del fill.
¿Morí? No s'ha sabut. Sols, desaparegut.
Es va tancar en casa amb pany i clau. Recorde
els seus crits. Els veïns tocaven a la porta,
i no obria la porta. ¿On estava el seu fill?
Si fou mort, ¿on fou mort? Oh, coses de la guerra!
Qui va a saber això! Les famílies de dol
per a tota la vida. La guerra, la postguerra..."
Vicent Andrés Estellés
Esgarrifances i prou. No cal veure la guerra per sentir el dolor d'aquesta mare i la barbàrie d'una guerra.
Aquesta nit he tornat a rellegir el Llibre de les meravelles del meu estimat poeta Vicent Andrés Estellés. Quan ja portava una estona, gairebé a la meitat final del poemari, m'ha vingut al cap aquest poema que em deixava sense paraules. Ara, no puc dormir i he decidit fer homenatge a aquest autor amb un poema seu no gaire conegut. Un altre dia, com ja fa tants mesos que ho tinc en el cap, ja posaré "Els amants", amb la veu de l'Ovidi Montllor. Més endavant, quan sigui el moment.