687474703A2F2F7777772E6573746164697374696361736772617469732E636F6D2F65737461646973746963617320677261746973Estadisticas y contadores web gratis
Estadisticas Gratis
Amina Tribal: Cartes

10 de set. 2007

Cartes

Les tues lletres són a mi pler e consolació, car me demostren la tua benvolença e ferma amor.
E sàpies que per un gran temps aprés que les he rebudes, són a mi així com a vianda de molt plasent sabor que em dóna gran confort e ab aquelles me fas així apartar moltes hores en lo dia, posant sobre elles los meus ulls que no es sadollen de aquelles veure. E llegint-les moltes vegades, encara semblen a mi a cascuna hora novelles, no per tal que no em vaja lo cor a açò que he llest en aquelles, mas lo plaer que n'he m'és novell aitantes hores com les guard.
Frondino e Brisona, anònim
Ara ja no s'escriuen cartes. Ara, hi ha missatges al mòbil que alegren per un moment el desconsol dels enamorats. Però, tot i així, el valor d'una carta va més enllà. Són uns minuts llargs dedicats a aquella persona, explicant el més íntim. Un missatge és immadiatesa i no permet deixar-se anar. Una carta és tot el contrari.
Els temps canvien i s'ha perdut aquest costum. Les úniques cartes que rebem són de factures o propaganda. Tot i així, què maco que seria rebre'n una de veritat, una que permeti llegir els sentiments més profunds de l'altra persona. Per sort, encara hi ha postals (que sovint no arriben), però que alegren moltíssim la vista. Que emocionen perquè aquella persona que ha estat a l'estranger ha perdut uns minuts per a tu.
Fa poc vaig rebre una carta. Semblava mentida. Ràpidament, va ser llegida, deixant tota la feina que tenia en aquells moments. Gràcies, habibi, per enviar-la.

1 Comments:

Blogger Sònia... no tan fiera... said...

Aich!! Porto uns dies tontos i ni et deixo comentaris, tot i que sempre em llegueixo els teus posts ja que son poquets però contundents..

A mi des de semrpe m'han agradat les cartes, la cara em canviaba quan rebia una... ara tenim els mails i encara que també em poso contenta no és el mateix que trobarte aquella fulla escrita..

Escriure't va ser una necessitat!! :-) perquè aquell moment l'havies d'haver viscut amb mi i era la meva manera, petita, d'apropar-te al que va passar... :-)

Petons habibati!

12:09 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home