Suggerències...
M’endinso ulls endins
Salvador Espriu
De vegades una sola línia ens pot suggerir moltes coses. A més, sempre que la rellegeixes resulta diferent. Sembla que sigui impossible endinsar-se més enllà dels ulls, però al costat de poetes com Espriu s'aconsegueix.
L'altre dia mirava de passada el programa de cinema del Jaume Figueras. Sense prestar gaire atenció, em vaig aturar en una frase que avui he recordat. Per mala sort, no recordo les paraules exactes, però sí el missatge: "deixar que les llàgrimes es barregin amb la pluja". És un últim crit, denigrant, perquè les llàgrimes es confonen amb la pluja i sembla que no plorem, que no siguin importants, que no siguem res. Però alhora és magnànim perquè el nostre dolor és com el de la pluja, que no cessa en aquells moments i que tot ho iguala.
Cadascú que la interpreti com vulgui. No recordo el nom de l'actor que la va dir. Ho lamento. Segur que durant el dia, com deia un professor meu de la uni, escoltem o llegim més frases literàries del que ens pensem. Llàstima que no las puguem apreciar sempre. Llàstima.
Salvador Espriu
De vegades una sola línia ens pot suggerir moltes coses. A més, sempre que la rellegeixes resulta diferent. Sembla que sigui impossible endinsar-se més enllà dels ulls, però al costat de poetes com Espriu s'aconsegueix.
L'altre dia mirava de passada el programa de cinema del Jaume Figueras. Sense prestar gaire atenció, em vaig aturar en una frase que avui he recordat. Per mala sort, no recordo les paraules exactes, però sí el missatge: "deixar que les llàgrimes es barregin amb la pluja". És un últim crit, denigrant, perquè les llàgrimes es confonen amb la pluja i sembla que no plorem, que no siguin importants, que no siguem res. Però alhora és magnànim perquè el nostre dolor és com el de la pluja, que no cessa en aquells moments i que tot ho iguala.
Cadascú que la interpreti com vulgui. No recordo el nom de l'actor que la va dir. Ho lamento. Segur que durant el dia, com deia un professor meu de la uni, escoltem o llegim més frases literàries del que ens pensem. Llàstima que no las puguem apreciar sempre. Llàstima.
posted by Amina at 5:31 p. m.
2 Comments:
Quines coses... ahir mirava "la noia de les espècies" i hi ha un moment en el que li cauen unes llàgrimes o això sembla, perquè quan es retira de la finestra es pot veure com les gotes de la pluja cauen pel vidre en el mateix lloc on ella era... Bé, així explicat no és gaire maco, però visualment ho era...
La frase que has possat es tan maca... i segons el teu estat d'ànim pots anar per un camí o per un altre...
Petonets habibati!
Jolin, doncs ara s'haurà de mirar aquesta peli!
Publica un comentari a l'entrada
<< Home