687474703A2F2F7777772E6573746164697374696361736772617469732E636F6D2F65737461646973746963617320677261746973Estadisticas y contadores web gratis
Estadisticas Gratis
Amina Tribal: Tocar l'art

30 d’oct. 2007

Tocar l'art


Volia posar un fragment d'una obra de Herman Melville, però no tenia el llibre aquí. Un altre dia serà! Tenia ganes d'escriure i no trobava cap text literari que fos adient per avui, ja que la idea que volia, com he dit, no la podia transmetre. He posat al google, a imatges, història de l'art i he començat a veure totes les que m'oferia: les senyoretes del carrer Avinyó de Picasso, la Monalisa, el Pantocràtor, etc. Al final, he trobat aquesta que m'ha semblat adient perquè recull algunes de les obres antigues més importants.
De totes aquestes, només n'he pogut veure 3 pels meus propis ulls. Em falta viatjar molt! Veure-les en persona, allà al davant, és diferent de si les veus per una fotografia perquè les grans obres d'art et parlen. Quantes vegades no hagués acostat la mà i tocar-les, com si tinguessin ànima. Suposo que en el fons el sentit del tacte encara és molt present amb nosaltres, malgrat que no li donem tanta importància, potser només en les relacions de parella. És veritat que toques les columnes i parets dels temples egipcis i aparentment no passa res. Però, tot i així, és un moment màgic perquè és un moment històric, com si et traslledessis per un instants en l'època que van ser fetes i toquessis la grandesa. Si ho analitzo, es podria dir que és un moment cerimonial, perquè no es fa de pressa sinó que molt a poc a poc, fins arribar a posar al complet la mà. És una llàstima que els museus no ens deixin tocar, però també entenc que sinó les obres no es podrien preservar.
En definitiva, l'art, per sort, no té només un sentit i, potser, això, és el que el fa art.


2 Comments:

Blogger Sònia... no tan fiera... said...

Encara tinc present quan vaig tocar per primer cop un jeroglífic.. Estava tan emocionada i a la vegada tan indignada!! Em costava creure que no em diguesin res perque això volia dir que tothom ho podia fer i no durarien gaire... però m'entusiasmava tocar allò que sempre havia admirat des de la distàcia.. és una sensació especial...

Es clar, també tinc el recor de quan vaig ajudar a "restaurar" una de les mastabas de Saqqara... em tremolaven les mans!!!!! I només ´va ser posar una mica d'argila...

11:32 p. m.  
Blogger Adalaisa said...

La veritat és que és ben espacial, quelcom que no es pot explicar.

10:09 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home