Silenci

Cementiri de Sinera
IV
Els meus ulls ja no saben
sinó contemplar dies
i sols perduts. Com sento
rodar velles tartanes
pels rials de Sinera!
Al meu record arriben
olors de mar vetllada
per clars estius. Perdura
en els meus dits la rosa
que vaig collir. I als llavis,
oratge, foc, paraules
esdevingudes cendra.
Salvador Espriu

Ja sé que sempre acabo posant Espriu. Hi ha alguna cosa de la seva poesia que m'empeny a rellegir-la i a tenir encara més frisança. Avui volia una imatge de silenci. No buscava aquest poema, n'havia pensat un altre, un de molt meu, un de molt breu que em va descol·locar quan el vaig llegir. Mentre el buscava, he vist alguns fragments del Cementeri de Sinera que també són fantàstics. El meu poema el guardo per a mi, perquè resoni en l'immensitat del meu cap. Tanmateix, us en deixo un de ben contundent, on les paraules esdevenen cendres.