Voler

Judici precipitat
Una vegada vaig rebre una flor roja, i no sabia si era una amenaça o el testimoni delicat d'una admiradora. Posats a triar, vaig quedar-me amb això darrer (perquè vaig més curt d'enamorades que d'enemics) i ja em feia tot de càlculs feliços a base d'entrevistes deliqüescents, quan va trucar a la porta i aparegué un missatger d'aquests que van amb moto. El cor em va bategar de pressa. Però no: el noi em va dir que s'havia equivocat de pis i em va demanar que li tornés la flor.

Pere Calders

Avui he agafat un llibre per a un nen de segon d'ESO per tal que el llegís a classe. Tenia pensat un llibre concret de contes, però atès que tampoc ho tenia molt preparat, quan l'he anat a agafar m'he deixat convèncer per un llibre de contes adaptats de Pere Calders.

El nen en qüestió no ha vingut a classe, però jo no he pogut resistir-me als contes, si bé alguns ja els coneixia. Al final del llibre, n'hi havia alguns de molts breus, colpidors i he pensat que en penjaria algun al bloc. Buscant per internet, he trobat un recull de contes i, al final, malgrat que m'agradaven més uns altres, he cregut convenient aquest. Il·lusions fustrades de judicis precipitats. Motiu: tenir, en el fons, moltes ganes que ens estimin.