La fageda

El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi a poc a poc;

compta els seus passos en la gran quietud:

s'atura, i no sent res, i està perdut.

Li agafa un dolç oblit de tot lo món

en el silenci d'aquell lloc profond,

i no pensa en sortir, o hi pensa en va:

és pres de la fageda d'en Jordà,

presoner del silenci i la verdor.

Oh companyia! Oh deslliurant presó!

Joan Maragall

A finals de març, principis d'abril vaig anar amb els alumnes de 2n d'ESO a Olot. En tenia moltes ganes perquè mai havia visitat aquell indret. Naturalment, vam visitar la fageda d'en Jordà i no em va decepcionar gens ni mica. Us deixo amb una de les múltiples fotos que vam fer (tot just me les han passades aquesta setmana) amb les roques tan especials sorgides de les laves dels volcans i els faigs tan alts. Caminar per allà et captiva i sembla com si estiguessis en una història o conte fantàstic.