Amb mi
Apaga aquests ulls meus: no deixaré de veure’t,
si em tapes les orelles podré igualment sentir-te,
i podré sense peus anar vers tu
i sense boca podré encara conjurar-te.
Lleva’m els braços i t’agafaré
amb el meu cor com si fos una mà;
para’m el cor, bategarà el cervell;
i si al meu cervell tu cales foc,
llavors et portaré en la meva sang.
Rainer Maria Rilke (traducció Joan Vinyoli)
Perquè els clàssics sempre són clàssics, comparteixo amb vosaltres aquest poema. Insistència a estimar.
si em tapes les orelles podré igualment sentir-te,
i podré sense peus anar vers tu
i sense boca podré encara conjurar-te.
Lleva’m els braços i t’agafaré
amb el meu cor com si fos una mà;
para’m el cor, bategarà el cervell;
i si al meu cervell tu cales foc,
llavors et portaré en la meva sang.
Rainer Maria Rilke (traducció Joan Vinyoli)
Perquè els clàssics sempre són clàssics, comparteixo amb vosaltres aquest poema. Insistència a estimar.
4 Comments:
Molta insistència!!! :)
PEtons...
Sempre. Per què serà?
Siempre el Amor, siempre!!!! :))
Sí, és clar!
Publica un comentari a l'entrada
<< Home