"Cell Teixion qui·l buitre·l menja el fetge
e per tots temps brota la carn de nou
e en son menjar aquell ocell mai clou,
pus fort dolor d'aquesta·m té lo setge,
car és un verm qui romp la mia pensa,
altre, lo cor, qui mai cessen de rompre,
e llur treball no·s porà enterrompre
sinó ab ço que d'haver se defensa"
Ausiàs March

Sempre m'ha agradat aquesta estrofa d'aquest poema de March. Perquè en algun moment hem tingut un corc que ens ha corsecat el pensament i l'ànima i que sembla que no cessi mai, que no pari mai. March ho utilitzava per l'amor que sentia per la seva estimada. Però crec que, i aquí està la gràcia del poeta, es pot aplicar a qualsevol cosa que en determinats moments ens corsequi. La comparició que utilitza em sembla sublim!