Amor particular
"T’estimo, sí,
potser amb timidesa, potser sense saber-ne.
T’estimo, i et sóc gelós
i el poc que valc m’ho nego, si em negues la tendresa;
t’estimo, i em sé feliç
quan veig la teva força, que empeny i que es revolta, que jo...
t'estimo"
Lluís Llach
potser amb timidesa, potser sense saber-ne.
T’estimo, i et sóc gelós
i el poc que valc m’ho nego, si em negues la tendresa;
t’estimo, i em sé feliç
quan veig la teva força, que empeny i que es revolta, que jo...
t'estimo"
Lluís Llach
Potser, com diu la cançó, vindrà l'adéu, però "això serà una altra història".
A tu, el meu amor particular.
posted by Amina at 12:17 p. m.
2 Comments:
M'han agradat moltíssima aquestes paraules, i en part, a vegades em sento identificada.
Ptons!
I no cal pensar en el adéu...
Publica un comentari a l'entrada
<< Home