Es meu desert
"Es meu desert, sempre es meu desert"
Antònia Font
Antònia Font
Quan amb les de la uni escoltàvem Antònia Font, recordo que aquesta cançó ens agradava molt. Potser, perquè no resultava tan estranya i no semblava tan surrealista. Potser perquè jugava amb els termes de desert-iglú, soledat personal-vida complicada al desert.
El cas és que no fa falta anar al desert per tenir un desert, viure en un iglú per sentir-te que vius en un iglú descongelat.
"Ses coses no són fàcils per ningú
dins aquest iglú tan descongelat,
tanta longitud,
tan ple de finals,
tan privat de tu."
Sempre he admirat el desert. No és cap novetat. Potser és una raó més perquè m'agradi aquesta cançó. Tanmateix, com diu la lletra, quan vas al desert t'adones que la vida allà és força difícil, que no són flors i violes, i que no tothom és capaç de viure-hi allà, que potser el nostre desert no és tan desèrtic.
2 Comments:
Ens agrada perque no el patim... ens agrada perque el nostre desconeixement fa que mantingui la seva màgia.. ens agrada perque els seus colors no s'asemblen als de la nostra sorra... ens agrada perque està lluny i no patim les seves inclemències...
En cualsevol cas és fàcil tenir el teu desert, només teu, en el que deixar-te anar... un altre cosa es trobar-lo quan el necessites..
Antònia Font es pot entendre des de un mínim de sensibilitat, hi ha qui no es pararà mai a escoltar res. Que hi farem, m'agraden tant...
Publica un comentari a l'entrada
<< Home