Lluny

Lluny
Voldria aquest record poder-lo dir,
però ja és tan apagat,
és com un no-re que en queda,
de lluny que és en els meus primers anys jovenívols.
Voldria aquest record poder-lo dir:
una pell que semblava feta de gessamí,
aquella tarda d'agost, era agost?
Apenes ja recordo els ulls,
eren, em penso, blaus, sí, blaus,
i tant, un blau fosc de safir!
Kavafis, traduït per Carles Riba

Records que queden lluny, desdibuixats, però els nostres records.
Debilitat per aquests autors, però com no sentir-la?