Amina Tribal

Poesia

2012-02-01T18:49:00.005+01:00

"Quisiera ser un poeta y escribir tu primer verso."
_______________________Gabriel Celaya

Poesia... Per què pot arribar a captivar tant?

La lluna continuarà brillant

2012-01-29T21:12:00.003+01:00

WE'LL GO NO MORE A-ROVING

O, we'll go no more a-roving
So late into the night,
Though the heart be still as loving,
And the moon be still as bright.

For the sword outwears its sheath,
And the soul wears out the breast,
And the heart must pause to breathe,
And love itself have a rest.

Though the night was made for loving,
And the day returns too soon,
Yet we'll go no more a-roving
By the light of the moon.
--------------------------------Lord Byron

Encara que tot sigui igual, res serà igual. Descobrint l'enigmàtic Lord Byron.

Traducció del poema
No volveremos a vagar

Así es, no volveremos a vagar
Tan tarde en la noche,
Aunque el corazón siga amando
Y la luna conserve el mismo brillo.

Pues así como la espada gasta su vaina,
Y el alma consume el pecho,
Asimismo el corazón debe detenerse a respirar,
E incluso el amor debe descansar.

Aunque la noche fue hecha para amar,
Y los días vuelven demasiado pronto,
Aún así no volveremos a vagar
A la luz de la luna.

Lluny

2011-12-05T23:52:00.003+01:00

Lluny
Voldria aquest record poder-lo dir,
però ja és tan apagat,
és com un no-re que en queda,
de lluny que és en els meus primers anys jovenívols.
Voldria aquest record poder-lo dir:
una pell que semblava feta de gessamí,
aquella tarda d'agost, era agost?
Apenes ja recordo els ulls,
eren, em penso, blaus, sí, blaus,
i tant, un blau fosc de safir!
Kavafis, traduït per Carles Riba

Records que queden lluny, desdibuixats, però els nostres records.
Debilitat per aquests autors, però com no sentir-la?

Lluny by Josep Tero on Grooveshark

Xocolata

2011-09-29T18:24:00.003+02:00

No sempre m'agrada la xocolata, però avui tinc un desig extrem de xocolata. Quins artistes els mestres xocolaters!

I, per si en voleu més, us recomano aquesta pel·lícula que s'ha mirar amb xocolata al costat.

Instants

2011-09-21T09:22:00.000+02:00

"Todo lo que es hermoso tiene su instante, y pasa."

Luis Cernuda

Però quin instant tan meravellós!

Gratitud

2011-09-12T08:39:00.002+02:00

"Agraeix a la flama la seva llum, però no oblidis el peu del llumener que pacientment la sostè."
Rabindranath Tagore

Mai no havia pensat en la resta de l'espelma i, resultat, que sense aquesta resta tampoc hi hauria la flama. Moltes gràcies.

El meu país

2011-09-11T10:24:00.003+02:00

Sóc d´un país que poca gent coneix,
que ell mateix es manté anònim i indecís
i li fan mal els atacs i la hipocresia
d´aquells que se n´omplen la boca parlant
i tenen un preu per a la seva integritat.
Mai he cregut que per a ser d´un país
fos necessari demanar permís.

Sóc d'un país, Brams

Continuarem endavant.

Què puc fer?

2011-09-10T18:06:00.001+02:00

Que voy a hacer, je ne sais pas.
Que voy a hacer, je ne sais plus.
Que voy a hacer, je suis perdu.
Me gustas tú, Manu Chao

Continuaré pensant fins que sàpiga què faré. Passant els dies pensant que s'ha de fer alguna cosa. Però quina?

Començar un altre cop

2011-09-09T18:44:00.003+02:00

E pois lo reis cre de mi gen savaia,
vau m'en als turcs, e no·ill er mais sofert,
e non aura a son dan plus espert.

III
E si no fos la bella cui desir,
que chascun jorn conquier pretz e gazaigna
e·ls bels semblans qe·m fai -qand la remir-
vejaire m'es ja mais jois no·m sofraigna-,

Guillem de Berguedà

Traducció:
I ja que el rei creu de mi [el que diu] la gent malvada,
me'n vaig als turcs, i no li ho suportaré més,
i no tindrà ningú més expert a fer-li mal.
III
I si no fos la bella que desitjo,
que cada dia conquereix i guanya mèrit
i els bells semblants que em fa -quan la contemplo
tinc la impressió que ja mai no em mancarà goig-,

Encara que no faci literatura als alumnes, no es pot començar un curs sense començar pels trobadors. Històries d'amors i desamors.

Fermesa

2011-09-03T13:07:00.002+02:00

Maternitat vora el mar, Pablo Picasso

Tristesa i esperança al mateix temps. Però també em transmet fermesa davant de la vida.

Amb humor

2011-09-01T15:18:00.000+02:00

No os toméis la vida demasiado en serio; de todos modos no saldréis vivos de ésta.
Bernard Le Bouvier de Fontenelle

Així doncs, més val prendre-s'ho amb humor!

Cartes

2011-08-30T11:16:00.001+02:00

I el carter
que si passa i no em deixa cap lletra m'angoixa
perquè no sé el secret
de les altres que porta.

fragment Tot l'enyor de demà, Joan Salvat-Papasseit

Llàstima que ja no se n'escriguin.

Ecos forts

2011-08-28T21:36:00.003+02:00

He buscado en los desiertos
de la tierra del dolor
y no he hallado mas respuesta
que espejismos de ilusión
he hablado con las montañas
de la desesperación
y su respuesta era solo
el eco sordo de mi voz
La senda del tiempo, Celtas Cortos

Per més que ho intentem, acabem sempre caminant en la tristesa. Potser cal ja que el nostre eco tingui so i vagi més enllà de les muntanyes.

L'olor de la pluja

2011-08-26T18:23:00.003+02:00

DESPRÉS DE LA TEMPESTAT
Quan s'esqueixen els núvols sobre el cel
la ciutat surt rient de la tempesta,
regalant d'aigua lluminosa arreu,
remorejant de nou en sons de festa.

Recomença el remor en la ciutat
i en el rostre dels homes l'alegria:
els núvols sobre el cel s'han esqueixat,
la tenebrosa nit torna a ser dia.

Cadascú alça els ulls per si retroba
la gran blavor del cel, tan oblidada!
Beneita sies, tempestat passada,
perquè fas alçar els ulls a la llum nova!
Joan Maragall

L'olor després d'una tempesta quan surt el sol. Moment de pau i calma. Com aquesta tarda.

Anònims

2011-06-04T11:26:00.001+02:00

#SPANISHREVOLUTION / Mensaje de Anonymous a la clase política española. from Psicorp Blog on Vimeo.

Nosaltres som el poble! Vídeo trobat al bloc de la Sònia i com ella diu, què ruli!!!

La plaça

2011-06-02T22:25:00.002+02:00

Omplim les places de tots els pobles amb somnis. El canvi és possible.

Prenem el carrer

2011-05-21T10:13:00.003+02:00

Ha arribat el moment de prendre el carrer. Per fi, després de deu anys de silenci tornem a sortir, però aquest cop amb més força. És hora de dir prou aquests banquers capitalistes, a les retallades socials, educatives i sanitàries, de dir adéu al ministeri de defensa i a la corrupció. Aquí teniu el manifest de Democràcia real ja:

MANIFEST (CAT)
Som persones normals i corrents. Som com tu: gent que s’aixeca tots els matins per estudiar, treballar o buscar feina, gent amb família i amics, gent que treballa dur cada dia per viure i donar un futur millor als que ens envolten.

Uns ens considerem més progressistes, d’altres més conservadors. Uns som creients, d’altres no. Uns tenim ideologies ben definides, d’altres ens considerem apolítics. Però tots estem amoïnats i indignats pel panorama polític, econòmic i social que veiem al nostre voltant, per la corrupció dels polítics, empresaris, banquers… per la indefensió del ciutadà ras.

Aquesta situació ens fa mal a tots cada dia. Però si tots ens unim, podem canviar-la. És el moment de moure’s i de construir una societat millor. És per això que declarem fermament el següent:

Les prioritats de la societat han de ser la igualtat, el progrés, la solidaritat, el lliure accés a la cultura, la sostenibilitat ecològica i el desenvolupament, el benestar i la felicitat de les persones.
Hi ha uns drets bàsics que haurien de ser coberts en aquestes societats: el dret a l’habitatge, al treball, a la cultura, a la salut, a l’educació, a la participació política, al lliure desenvolupament personal i el dret al consum dels bens necessaris per a una vida sana i feliç.
El funcionament actual del sistema econòmic i de govern no atén aquestes prioritats i és un obstacle per al progrés de la humanitat.
La democràcia surt del poble (demos = poble, cracia = govern) així que el govern ha de ser el poble. Però en aquest país la major part de la classe política ni tan sols ens escolta. La seva funció hauria de ser portar la nostra veu a les institucions, facilitant la participació política ciutadana mitjançant línies directes i procurant el més gran benefici per al gruix de la societat, no la de enriquir-se i medrar amb el nostre esforç, atenent només als interessos dels grans poders econòmics i aferrant-se al poder mitjançant una dictadura partitocràtica encapçalada per les inamovibles sigles del PPSOE
L’ànsia i acumulació de poder en un grup reduït produeix desigualtat, crispació i injustícia. Això porta a la violència, que rebutgem. L’obsolet i antinatural model econòmic vigent bloqueja la maquinaria social en una espiral que es consumeix a ella mateixa enriquint a uns pocs i avocant a la pobresa i escassetat a la resta, fins al col·lapse.
La voluntat del sistema és l’acumulació de diners, premiant-la per sobre de l’eficàcia i el benestar de la societat, malbaratant recursos, destruint el planeta, generant atur i consumidors infeliços.
Els ciutadans formem part de l’engranatge d’una màquina destinada a enriquir una minoria que ni tan sols sap de les nostres necessitats. Som anònims, però sense nosaltres res d’això existiria ja que nosaltres movem el món.
Si com a societat aprenem a no confiar el nostre futur a una abstracta rendibilitat econòmica que mai s’aplica al benefici de la majoria, podrem eliminar els abusos i mancances que tots patim.
Es necessària una revolució ètica. Hem posat els diners per sobre de l’ésser humà i hem de posar-lo al nostre servei. Som persones, no productes de mercat. No sóc només el que compro, sinó que també importa perquè ho compro i a qui l’hi compro.
Per tot això estic indignat.

Jo puc canviar-ho.

Jo puc ajudar.

Sé que junts podrem.

Surt amb nosaltres. És el teu dret.

Sortiràs

2011-04-10T22:29:00.003+02:00

Sortiràs al carrer, no saps on, no saps quan
sortiràs al carrer però algú t'està esperant
sortiràs al carrer no saps com ni el perquè
sortiràs al carrer és qüestió de temps.
Els Pets, Sortiràs al carrer

Simplement, se sap.

Aire

2011-03-08T10:50:00.002+01:00

Amb totes dues mans
alçades a la lluna,
obrim una finestra
en aquest cel tancat

Fragment 8 de març de Maria-Mercè Marçal

Encara ens falta a les dones molt aire per respirar. Encara ens falta a tots cels oberts. Encara calen revolucions.

Quan jo era...

2011-03-06T20:08:00.003+01:00

Maria Dolors, Joaquim Sunyer

El temps enyorat de la innocència.

Vaja

2011-01-23T11:19:00.002+01:00

No us espanti el dolor; o tindrà fi o acabarà amb vosaltres.
Sèneca

Realment, això és ben bé estoiscime en essència. Així que no patiu.

De sobte...

2011-01-17T14:56:00.002+01:00

Tenir-te o no

No tenir-te... I de sobte
sentir que el món m'és ja innegable,
que el cor d'un no s'acaba mai,
que el dolor és
només set, set inesperada, encesa
set de significances, decidida
ombra que mou, que empeny
cap a un nom avesadament remot,
cap a una espina d'absolut abast.

No tenir-te... I de sobte
haver reconegut
que el fet, que l'ànsia
on tu em prenies,
on fou l'amor un dolç desistiment
de defenses i coses,
m'omplia versos, passes, d'insistència,
d'auxili abonançat, de primavera,
i un designi s'hi feia tremolosa
complexió o misteri de celístia.

No tenir-te... I de sobte
adonar-me que jo
t'habitava la sang,
que jo era com un vent, o llavi, o tija,
vinclat sobre el teu pit, sobre la franca
terra pura del teu somrís lleuger,
sobre la meravella de tu en tu,
adonar-me que jo
caminava apartat
dels mesos i la resta, submergit
en el silenci, aquell silenci i cos
més nostre, inseparable, a penes
persuadit
de la joia, de tanta joia
com ens creuava.

No tenir-te... I de sobte
trobar-me amb una
soledat feta a mida per a mi,
trobar-la en cada vidre de la nit,
en el lliri que s'obri i trenca l'aire,
en un record,
en tots els foradets de la memòria,
trobar la soledat que convenia
a un ordre d'amargor, d'arrels crispades.

No tenir-te... I de sobte
no tenir-me.

Joan Fuster

Els dos últims versos són colpidors. Ningú diria mai que Joan Fuster també escrivia una poesia que commou tant. Potser són els petits tresors que trobem a les universitats entre llibres i llibres i, que de tant en tant, es recuperen en la memòria.

La ploma

2011-01-16T17:48:00.001+01:00

I el paper, on és?

Fora les ancles

2011-01-07T12:41:00.001+01:00

"Con diez cañones por banda,
viento en popa, a toda vela,
no corta el mar, sino vuela
un velero bergantín.
Bajel pirata que llaman,
por su bravura, El Temido,
en todo mar conocido
del uno al otro confín"

José Esprocenda, Canción del pirata

Poema per llevar les ancles.

Origen

2011-01-03T11:41:00.002+01:00

Poema visual de Joan Brossa

Tot començà amb un simple cap de bou que es transformà en una A. Sembla mentida que totes les lletres del nostre abecedari tinguin un origen. Però és l'origen l'única identitat? És evident que l'A ja no és un cap de bou.

No podran

2010-12-22T17:53:00.002+01:00

"No et limites a contemplar
aquestes hores que ara venen,
baixa al carrer i participa.
No podran res davant un poble
unit, alegre i combatiu"

Vicent Andrés Estellés

Després de la sentència del tribunal en què es carreguen la llei d'immersió lingüística, l'intent de cohesió social d'un poble i el respecte i estima de la nostra llengua; després de tants i tants intents de genocidis culturals, no podran treure'ns mai la nostra identitat com a poble. No deixarem de lluitar.

Irrealitat

2010-12-09T12:23:00.002+01:00

"Des meus vidres entelats,
des meu cel insuficient,
de carrers abandonats,
d'arbres tan indiferents.

Perquè sou uns animals,
perquè sou es meus germans,
perquè sou tan irreals,
vos estim a tots igual."

Vos estim a tots igual, Antònia Font

Perquè tinc ganes de ser irreal amb un zoo a casa meva o amb el que em passi pel cap. Perquè a vegades cal la rauxa. Després ja vindrà el seny.

Castells

2010-11-18T13:17:00.004+01:00

Patromoni ara de la Unesco. Sense paraules. Fem pinya per tirar endavant!

Lectura

2010-11-13T19:26:00.002+01:00

Quan la lectura es converteix en quelcom màgic, a la llum d'una espelma.

No em preguntis

2010-11-10T15:42:00.002+01:00

No em preguntis, amor, per què t'estimo

No em preguntis, amor, per què t'estimo,
si no trobo raons. ¿Però podria
dir-te del rossinyol la meravella
ni el batec de la sang, ni la segura
dolcesa de l'arrel dins de la terra,
ni aquest plorar suau de les estrelles?
¿És que sabries, cert, l'ardent misteri
d'unes ales signant l'atzur en calma,
o el fluir de la font, o de la branca
aquest respir beat quan l'aire passa?...
No em preguntis, amor, per què t'estimo,
si et tenia dins meu i ni sabria
ja veure't com a tu, perquè respires
dintre del meu respir, si dels meus somnis
ets l'únic somni viu que no podria
arrabassar la Mort...

Rosa Laveroni

Hi ha preguntes sense respostes. Hi ha preguntes que només es responen amb el que sentim.

On ets? Al mercat

2010-10-26T21:40:00.004+02:00

Què vols menjar avui? T'agradaria ...?
Converses de mercat. Senzilles, però plenes de vida i quotidianitat. Converses intranscendents, però que es troben a faltar quan no hi són.

Tindrem la mida de totes les coses

2010-10-06T22:45:00.005+02:00

Potser és cert que quan penses en les persones, de sobte t'arriben notícies seves. De vegades són bones i veus que estan caminant i seguint. D'altres, no són tan bones, però forma part de la vida. Aquests dos dies he recordat un munt d'experiències del primer any a l'institut on estic ara: els meus cronistes, les meves tardes de dijous, el Miguelito, l'aula oberta, les meves cerques literàries, correus llargs... Només se m'ha acudit posar aquest poema de Joan Salvat-Papasseit per homenatjar-los a tots plegats, recitat per Ovidi Montllor, un poema que vam descobrir entre tots i li vam donar nous significats.

Calma

2010-09-15T23:04:00.002+02:00

XXIII
No extrañéis, dulces amigos,
que esté mi frente arrugada.
Yo vivo en paz con los hombres
y en guerra con mis entrañas.

Antonio Machado, Proverbios y cantares

I és que la guerra més important la fem amb nosaltres mateixos. Potser ja va sent hora de dir prou i posar-hi una mica de pau i calma.

11 de setembre

2010-09-11T15:16:00.001+02:00

I he tornat a treure la meva senyera al balcó. Visca la terra lliure!

Bon port

2010-08-30T11:14:00.002+02:00

On vas Ulisses si no tens mapes,
ni diari d'abord, ni calendari de viatge,
esperant que el vent i la beneurança
et dugui a bon port com per art de màgia?

Aramateix, On vas Ulisses?

Potser tot comença a Ítaca, el viatge de coneixement de tots nosaltres.

Casablanca

2010-08-17T15:38:00.004+02:00

Cadascú dóna sentit diferents a les paraules, a les cançons, a les pel·lícules. Què és per vosaltres Casablanca? Una ciutat? Un aeroport? Una pel·lícula? Una cançó? Un record? Una il·lusió? Fum? Milers de Casablanques.

El mar

2010-08-09T10:42:00.002+02:00

El desert blau del mar

Squeezing

2010-07-20T09:58:00.002+02:00

You know people when you do find that somebody
Hold that woman, hold that man
Love him, hold him, squeeze her, please her, hold her
Squeeze and please that person, give em all your love
Signify your feelings with every gentle caress
Because its so important to have that special somebody
To hold, kiss, miss, squeeze and please

Everybody needs somebody
Everybody needs somebody to love

Blue Brothers, Everybody needs somebody

And when arrives the occasion, don't let you pass it and enjoy it without caring about past, present or future.

Carnaval

2010-07-15T11:47:00.003+02:00

Todo aquel que piense que la vida es desigual,
tiene que saber que no es asi,
que la vida es una hermosura, hay que vivirla.

La vida es un carnaval

Perquè encara que hi hagi moments per plorar, per enfadar-nos, per estar malament, també hi ha molts altres moments per viure amb alegria! I sempre cantar per treure les penes!

Paradoxal

2010-05-29T15:38:00.001+02:00

"Qué otro objeto me consuela tu ausencia
que no sea tu imborrable recuerdo?"
Abu Tammam

Paradoxes de la vida.

Pensar bé

2010-05-23T16:47:00.003+02:00

" Sempre m'he inclinat a pensar bé de tot el món; evita molts problemes".
Rudyard Kipling

Tan de bo puguéssim sempre tenir present aquesta màxima. El món aniria millor. Continuarem lluitant perquè això sigui possible.

A la claire fontaine

2010-05-21T16:37:00.004+02:00

À la claire fontaine,
M'en allant promener
J'ai trouvé l'eau si belle
Que je m'y suis baigné

Refrain :
Il y a longtemps que je t'aime
Jamais je ne t'oublierai

Sous les feuilles d'un chêne,
Je me suis fait sécher
Sur la plus haute branche,
Un rossignol chantait

Refrain

Chante rossignol, chante,
Toi qui as le cœur gai
Tu as le cœur à rire,
Moi je l'ai à pleurer

Refrain

J'ai perdu mon amie,
Sans l'avoir mérité
Pour un bouquet de roses,
Que je lui refusai

Refrain

Je voudrais que la rose,
Fût encore au rosier
Et que ma douce amie
Fût encore à m'aimer
(autre version:
Et que le rosier même
À la mer fût jeté.)

Refrain

Aquesta cançó és una cançoneta popular francesa que va sortir a la pel·lícula El velo pintado. Fa temps, potser un any, que vaig veure aquesta pel·lícula. Al principi, no volia. Em feia molta mandra, però a poc a poc hi vaig anar entrant. I en el moment més emocionant posen aquesta cançó i recordo que em vaig commoure moltíssim. Perquè aquesta cançó la cantava en Xesco Boix quan jo era petitona. Tenia un to melancòlic que no sabia entendre, però que m'agradava molt. En aquell moment, la pel·lícula va passar per a mi a ser boníssima i a què m'agradés encara més. Sembla mentida el que ens pot fer una simple cançó." Il y a longtemps que je t'aime
Jamais je ne t'oublierai".

En el vídeo, hi ha la lletra traduïda.

Les roses de Sant Jordi

2010-04-23T17:09:00.001+02:00

LES ROSES RECORDADES

Recordes com ens duien
aquelles mans les roses
de Sant Jordi, la vella
claror d'abril ? Plovia
a poc a poc. Nosaltres,
amb gran tedi, darrera
la finestra, miràvem,
potser malalts, la vida
del carrer. Aleshores
ella venia, sempre
olorosa, benigna,
amb les flors, i tancava
fora, lluny, la sofrença
del pobre drac, i deia
molt suament els nostres
petits noms, i ens somreia.

Salvador Espriu

Una cosa tan senzilla com una rosa omple el dia de Sant Jordi i el llibre ho deixa per escrit. Feliç Sant Jordi.

Aquells que esperem

2010-04-22T12:59:00.003+02:00

"Atletes de la pau, atletes de les idees,
atletes del somni d'un món millor,
atletes del cor fratern, dels sentiments,
atletes del gest bondadós.

Aquests són els qui esperem!"
Al carrer dels quatre llits, Lluís Llach i Miquel Martí i Pol

Al cor de Grècia, a la vella Ítaca, els estaré esperant per córrer jo també al seu costat. I espero agafar-los. Només nosaltres podem canviar el món.

Amb mi

2010-04-16T16:44:00.003+02:00

Apaga aquests ulls meus: no deixaré de veure’t,
si em tapes les orelles podré igualment sentir-te,
i podré sense peus anar vers tu
i sense boca podré encara conjurar-te.

Lleva’m els braços i t’agafaré
amb el meu cor com si fos una mà;
para’m el cor, bategarà el cervell;
i si al meu cervell tu cales foc,
llavors et portaré en la meva sang.

Rainer Maria Rilke (traducció Joan Vinyoli)

Perquè els clàssics sempre són clàssics, comparteixo amb vosaltres aquest poema. Insistència a estimar.

Dobles cares

2010-03-26T14:15:00.005+01:00

Close your eyes and I'll kiss you,
Tomorrow I'll miss you;
Remember I'll always be true.
And then while I'm away,
I'll write home ev'ry day,
And I'll send all my loving to you.

I'll pretend That I'm missing
the lips I am missing
And hope that my dreams will come true.
And then while I'm away,
I'll write home ev'ry day,
And I'll send all my loving to you.

All my loving I will send to you.
All my loving, darling I'll be true.
The Beatles

Hi ha dies que es fa més difícil que d'altres, però per sort tot pot tenir una cara amable i alegre! Ningú diria que hi ha enyorança quan es canta tan "lolaina". Per què no cantar també l'enyorança amb alegria? Dobles cares. Em quedo amb la positiva.

Capgiraments

2010-01-21T18:49:00.002+01:00

"L'univers se li capgira"
Mar i Cel (versió Dagoll Dagom)

De vegades, fa falta que ens capgirem, que tot s'emboliqui i mirem el món amb uns altres ulls.

Notícies

2009-11-11T23:01:00.002+01:00

Segons com es miri, una notícia també pot ser considerada art, així que no trenco els esquemes del meu bloc si ara la poso. Al cap i a la fi, ens parla del cinema africà, un cinema ben desconegut a casa nostra. Hagués estat interessant poder-hi anar.

Miracles

2009-09-12T10:30:00.002+02:00

"Hi ha dues maneres de viure la vida: una com si res fos un miracle, l'altra és com si tot fos un miracle".
Albert Einstein

Prefereixo, evidentment, la segona. Només fa falta veure un nen petit i veure com camina, com parla, com mou les mans. És realment màgic. I així amb tot. Vull conservar aquesta mirada.

Un cafè

2009-09-03T18:06:00.002+02:00

"I per uns breus moments i una estona de cel,
ja no importa el demés, una estona de cel.
El que durà un cafè, és una estona de cel."
Els Pets, Una estona de cel

Aquesta setmana m'ha agafat pels Pets. Potser perquè enyoro aquestes estones d'un cafè o te, aquesta estona de cel.

Segueix

2009-07-13T15:38:00.004+02:00

"Nunca te entregues ni te apartes
junto al camino, nunca digas
no puedo más y aquí me quedo.

La vida es bella, tú verás
como a pesar de los pesares
tendrás amor, tendrás amigos."

Fragment Palabras para Julia de José Agustín Goytisolo

Sublim, malgrat que a vegades sembli impossible.

Somiants futurs

2009-05-17T23:22:00.006+02:00

"¡Oh loca fantasía!
¡Qué palacios fabricas en el viento!
Modera tu alegría,
no sea que saltando de contento,
al contemplar dichosa tu mudanza,
quiebre su cantarillo la esperanza.

No seas ambiciosa
de mejor o más próspera fortuna,
que vivirás ansiosa
sin que pueda saciarte cosa alguna.
No anheles impaciente el bien futuro;
mira que ni el presente está seguro."

Fragment El cuento de la lechera, versió Paco Ibañez

Potser em va agradar la història en el seu moment perquè sovint sempre he tancat els ulls al present i m'he imaginat el futur, els desitjos, els projectes. Cal recordar els contes...

Si mai et trobo a faltar

2009-02-20T15:01:00.005+01:00

"Sempre tindré un lloc on anar-te a buscar

si mai et trobo a faltar"

Sau, Glòria per tu

Gràcies per deixar-me buscar-te quan em fa falta.

We will not go down

2009-01-18T15:28:00.003+01:00

Com podeu veure, massa destrucció, massa morts a Gaza. Massa famílies destrossades. No hi ha dret. Però com diu la cançó, "we will not go down". Tots amb Gaza.

28 de desembre

2008-12-28T10:45:00.003+01:00

"El 28 de desembre ens recorda el que som durant els altres 364 dies de l'any"
Mark Twain

És una exageració, sí, però vull fer un crit ben alt a favor de tradicions que es van perdent. No es tracta de fer bromes pesades, en absolut. Recordo quan era petiteta i retallava a casa la iaia les llufes que no aconseguia mai enganxar. I recordo un any també quan l'església de sant Pere va posar un cartell que estava en venda per aquell dia! Petites innocentades per viure entre tots, per riure tots sense fer cap mal a ningú. És millor això que no pas totes les males innocentades que com diu Twain vivim la resta de l'any.

I el dia 31, l'home dels nassos ens espera!

Petit homenatge a Joan Baptista Humet

2008-12-16T22:53:00.003+01:00

"Sense por segueix lluitant
que així es llaura la vida;
xic a xic es va lliurant
la força que dormia.
Pren els dies d'un en un
que hi es el temps
per premiar el teu entusiasme.
T'ho mereixes tu
i l'esforç que fan silents
els teus ulls verds esperança."
Joan Baptista Humet

Aquesta cançó, d'alguna manera, representa el meu inici a la vida. Avui se li ha fet un homenatge a aquest cantautor i m'ha semblat adient fer-li també la meva petitíssima aportació. Cal seguir lluitant, amb entusiame, perquè les flors són precioses.

"Guaita les flors que són boniques, guaita les flors i no caminen"

"Sí, ja ho sé"

2008-11-23T17:54:00.004+01:00

Ja ho sé!Tot no pot ser caps de setmana
i postes de sol. Sí, ja ho sé. I què!
Deixa'm clamar, adolescent d'ofici,
per la mort violenta de l'horari
per mà d'amor. El meu desig, cap paga
no vol, si posa duanes al lleure.

Maria-Mercè Marçal

Perquè a vegades descobreixes petits tresors a les llibreries, perquè Maria-Mercè Marçal sempre sorprèn i et captiva, perquè ara es pot escoltar amb la veu de Núria Candela. Per alguna raó, a poc a poc he anat descobrint la veu d'aquesta autora i cada cop pren més força en el meu món. "Sí, ja ho sé. I què!"

Prou

2008-11-20T13:17:00.003+01:00

Perquè els nens han de jugar, riure, aprendre, però no pas fer-los servir per a fins pedòfils o per fer-los treballar.

Reconeixent

2008-11-18T11:26:00.006+01:00

Buscava una cançó de Dusminguet i he trobat aquesta. Sempre que l'escoltava m'agradava perquè reconeixia algunes paraules en àrab. Ara l'he vist i m'he adonat que parla de Chefchaouen o, fins i tot, diu el nom del poble i algunes medines que estan pel voltant. Suposo que si no hi hagués anat aquest estiu, continuaria sense adonar-me d'això. Tanmateix, ara és diferent: començo a reconèixer la geografia d'altres indrets; reconec paraules en altres llengües. I m'ha fet molta gràcia. Perquè quan reconeixes tot té més sentit.

Canvis d'humor

2008-11-14T15:33:00.002+01:00

"Un cop més les muses m'havien abandonat.
Més tard vaig poder acceptar la realitat"
Sau

Hi ha certs dies que tot s'enfonsa sense cap motiu, que plores fins que acabes acceptant aquella realitat. L'endemà t'aixeques i et sents bé. Aleshores, et tornes a preguntar perquè estaves d'aquella manera, però no hi ha respostes. Així és la vida.

Recordant

2008-11-10T19:32:00.002+01:00

"Ab les del mar o ab les del temps un dia
tinc de rodar al fons;
per què, per què, enganyosa poesia,
m’ensenyes de fer mons?

Per què escriure més versos en l’arena?
Platja del mar dels cels,
quan serà que en ta pàgina serena
los escriuré ab estels?"
Jacint Verdaguer

Dedicat al meu professor Pere Farrés que em va ensenyar i fer descobrir Verdaguer. Gràcies. Molts alumnes et trobaran a faltar...

Meme sobre la felicitat

2008-11-04T19:42:00.003+01:00

"Moltes persones es perden les petites alegries mentre esperen la gran felicitat"

Pearl S. Buck

Ja hi tornem a ser. La Sònia m'ha passat un meme sobre la felicitat, en concret, sobre sis motius de felicitat, sis coses petites que ens fan ser feliços. Aquí hi ha la meva llista:

1. Dedicat a la Sònia: esmorzar al Viena una flauta (no pas un flautí) de formatge els dissabtes al matí.

2. Prendre una shisha i una pitta de formatge amb la Sònia, i qui s'hi afegeixi, al nostre raconet àrab.

3. Llegir un bon llibre sense que el temps importi, sense preocupar-se del món exterior.

4. Fer una migdiada...

5. Anar a classes d'àrab (o de qualsevol altra llengua). Què voleu que hi faci. M'agrada!

6. Asseure's davant del mar i contemplar-lo una bona estona.

La veritat és que sis no són suficient. M'acabo d'adonar que hi ha tantes coses que em fan ser feliç que sovint m'oblido que les estic vivint. Potser aquest meme no era pas tan dolent...

Nota final: trenco la cadena del meme i no apunto a sis persones a fer-lo. Que el facin aquells o aquelles que realment els faci ser feliços fer-lo! (Si al final algú ho fa i té temps, que m'ho digui!). Al cap i a la fi, és un meme sobre les petites coses que ens fan sentir feliços.

2008-10-28T19:52:00.003+01:00

"Cell Teixion qui·l buitre·l menja el fetge
e per tots temps brota la carn de nou
e en son menjar aquell ocell mai clou,
pus fort dolor d'aquesta·m té lo setge,
car és un verm qui romp la mia pensa,
altre, lo cor, qui mai cessen de rompre,
e llur treball no·s porà enterrompre
sinó ab ço que d'haver se defensa"
Ausiàs March

Sempre m'ha agradat aquesta estrofa d'aquest poema de March. Perquè en algun moment hem tingut un corc que ens ha corsecat el pensament i l'ànima i que sembla que no cessi mai, que no pari mai. March ho utilitzava per l'amor que sentia per la seva estimada. Però crec que, i aquí està la gràcia del poeta, es pot aplicar a qualsevol cosa que en determinats moments ens corsequi. La comparició que utilitza em sembla sublim!

Possibilitats possibles

2008-10-26T13:47:00.002+01:00

"La possibilitat de realitzar un somni és el que fa la vida interessant"
Paulo Coelho

I jo em pregunto, quin és el meu veritable somni? Quina és la meva vida? Tiraré endavant el meu somni?

Venus

2008-10-16T17:08:00.003+02:00

Venus de Milo

Perquè l'escultura clàssica sempre em tranquil·litza. Potser deu ser el cànon... Tot és tan harmònic...

Penes?

2008-10-13T12:47:00.002+02:00

A qui tingui una pena, digues-li: "Les penes no duren,
tal com s'esvaneixen els goigs les penes s'esfumen"
Les mil i una nits

D'acord, acabo de transciure aquest mateix poema al bloc de les Zaghareets. Em repeteixo. Però és que l'he trobat sublim. Les penes i els goigs no són eterns. Ni tampoc nosaltres.

I, ja que hi som, habibati, les penes i els goigs es poden compartir també. Sóc aquí i no allà, sense fer-te preguntes, només per escoltar-te.

Senzill

2008-10-10T14:56:00.002+02:00

"Totes les persones somriuen en la mateixa llengua."

Anònim

Tothom necessita un somriure sincer de tant en tant i tothom quan el veu, l'entén. Molts somriures per a tothom.

Faré dos trucs i et descobriré de nou

2008-10-08T16:20:00.002+02:00

Faràs dos trucs i t'obriré la porta
i no em sabré avenir que siguis tu.
Et faré entrar al meu pis, que desconeixes
i que només és fet per subsistir-hi.
Però m'hi trobaràs, qui sap per quin
designi inescrutable. Així que et fiquis
al menjador, veuràs el teu retrat
i els nostres llibres. Sonarà el nocturn.
Fullejaràs potser Virgina Woolf.
Vindré darrere teu, amb el desig
de sentir els teus cabells damunt la galta.
Amb tota la tendresa, et faré asseure
en un dels vells seients que compartíem
(durant els últims temps hi estudiaves
el llarg monòleg d'una dona sola
que tu no vas ser mai). Al teu davant,
espiaré els teus ulls, el dolç somriure
dels teus llavis amables, mig oberts,
i tot acabarà en una abraçada
que serà la primera. No hi haurà
ni passat ni futur. Tot serà lògic.
I aquest poema mai no haurà existit.
Feliu Formosa, Cançoner

Havia llegit Feliu Formosa en temps universitaris, al bar, amb una companya. Fa dies, buscant dos versos per escriure als nens a la pissarra com cada dia faig, vaig trobar aquest poema i me'n vaig enamorar. Avui he estat llegint més poemes per internet i tots ells tenien alguna cosa a dir-me. Segurament el proper llibre que compraré serà d'aquest autor.

Només això

2008-10-06T09:38:00.003+02:00

Es meu desert

2008-10-01T12:27:00.002+02:00

"Es meu desert, sempre es meu desert"
Antònia Font

Quan amb les de la uni escoltàvem Antònia Font, recordo que aquesta cançó ens agradava molt. Potser, perquè no resultava tan estranya i no semblava tan surrealista. Potser perquè jugava amb els termes de desert-iglú, soledat personal-vida complicada al desert.

El cas és que no fa falta anar al desert per tenir un desert, viure en un iglú per sentir-te que vius en un iglú descongelat.

"Ses coses no són fàcils per ningú

dins aquest iglú tan descongelat,

tanta longitud,

tan ple de finals,

tan privat de tu."

Sempre he admirat el desert. No és cap novetat. Potser és una raó més perquè m'agradi aquesta cançó. Tanmateix, com diu la lletra, quan vas al desert t'adones que la vida allà és força difícil, que no són flors i violes, i que no tothom és capaç de viure-hi allà, que potser el nostre desert no és tan desèrtic.

El temps dels mots

2008-09-21T23:11:00.003+02:00

"EL TEMPS"
Aquest vers és el present.
El vers que heu llegit ja és el passat
-ja ha quedat enrera després de la lectura.
La resta del poema és el futur,
que existeix fora de la vostra
percepció.

Els mots
són aquí, tant si els llegiu
com no. I cap poder terrestre
no ho pot modificar.

Joan Brossa

El temps sempre se'ns escapa. Les paraules sempre hi són.

Tornar a aprendre

2008-09-16T11:25:00.002+02:00

"Amb el meu mestre he après molt; amb els col·legues, més; amb els meus alumnes encara més."
Proverbi hindú

Tornem a començar les classes. Tornem a aprendre nous móns. I és que quan l'alumne et fa una pregunta, aprens, molt sovint, coses que ni t'havies plantejat.

Amor particular

2008-09-12T12:17:00.003+02:00

"T’estimo, sí,
potser amb timidesa, potser sense saber-ne.
T’estimo, i et sóc gelós
i el poc que valc m’ho nego, si em negues la tendresa;
t’estimo, i em sé feliç
quan veig la teva força, que empeny i que es revolta, que jo...
t'estimo"
Lluís Llach

Potser, com diu la cançó, vindrà l'adéu, però "això serà una altra història".

A tu, el meu amor particular.

11 de setembre

2008-09-11T12:42:00.005+02:00

"Tornarem a lluitar,

tornarem a sofrir,

tornarem a vèncer"

BON COP DE FALÇ,

DEFENSORS DE LA TERRA

Bon viatge!

2008-08-31T17:04:00.003+02:00

Ja he tornat del meu viatge, de la meva aventura. Increïble. Un altre dia ja us en parlaré, perquè aquest viatge m'ha canviat. Ara avui vull desitjar-li un bon viatge a la Sílvia. I us deixo amb aquesta foto del nostre últim sopar abans de la seva nova vida. Perquè un viatge és un llibre obert. Espero que escriguis moltes pàgines...

Estiu: la teva aventura

2008-08-01T19:45:00.003+02:00

Demà marxo al Marroc i, per primera vegada, malgrat que tot està més o menys lligat tinc la sensació que vaig a l'aventura. I m'encanta, encara que estigui nerviosa, encara que em faci por, encara que tingui molts dubtes, encara que ara mateix diria que no, encara que tinc molts encares.

Però, vaja, comença la meva aventura. I, per això, us deixo amb aquesta cançó de Sau. Bé, només he trobat aquest petit fragment, però ara us deixo també la lletra sencera, perquè aquest estiu ha de ser el vostre estiu.

Treu la pols de la maleta,
Avui pots creure en tu.
Omple-la de mil promeses,,
Recupera el què has perdut.
Sigues tu el teu equipatge
I el vent el teu escut,
Que comenci el teu viatge
El que sempre tu has volgut.
No el pots deixar escapar,
Ha arribat el teu estiu.
Lliga el temps a les sabates
I deixa´l pel camí,
Surt d´aquí amb la llum de l´alba
Fins que caigui la nit.
Perquè el sol ja no perdona,
Ja no perdona res,
Saps molt bé que hauràs de fer-ho
Abans no arribi el fred;
La calor és cosa d´hores
I el fred és molt intens.
No el pots deixar escapar,
És el teu estiu.
No el pots abandonar,
És el teu estiu.
Tira´t la vida a l´esquena,
No perdis més el fil,
No el deixis escapar,
Ha arribat el teu estiu.
Si creus que això s´acaba,
Sigues qui vols ser.
Treu-te el sol de la butxaca
I posa-te´l a la pell.
Mai veuràs l´última tarda
Ni mai l´últim adéu,
Si és cert que són quatre dies
Digue´m què penses fer;
La vida t´està esperant
Molt lluny del teu carrer.

Au, a què esperes? Treu ja la pols de la maleta i comença el teu viatge somiat!

Voluntat, constància

2008-07-22T22:40:00.002+02:00

"El talent és quelcom bastant corrent. No escasseja la intel·ligència, sinó la constància"
Doris Lessing

No cal mirar els alumnes per adonar-se que gairebé s'ha perdut l'esforç, la constància, qualitats que feien tirar l'home endavant. No. Jo mateixa, cada cop, tinc menys constància i voluntat. I voldria fer tantes coses...

Un altre cop somiant

2008-07-16T10:38:00.002+02:00

"Que lindo que es soñar,
soñar no cuesta nada;
soñar y nada más
con los ojos abiertos.
Que lindo que es soñar
y no te cuesta nada más que tiempo."
Kevin Johansen

Quin deliri per somiar. Fa poc em van dir en un curset que per la manera de dibuixar-me era una persona que estava molt als núvols. I crec que és veritat perquè durant el dia somnio massa amb els ulls oberts... I heus aquí que, pel que sigui, aquests dies ha vingut a mi aquesta cançó.

Història

2008-06-27T09:47:00.002+02:00

"Potser la lliçó més gran de la història és que ningú va aprendre les lliçons de la història"
Aldous Huxley

Res a afegir. Potser ara s'entén perquè sempre, malgrat els progressos tecnològics, estem igual.

Ay, Carmela

2008-06-23T13:13:00.002+02:00

Fins i tot en els moments més durs va sortir l'art. Cartells i cançons per resistir, per no desmoralitzar-se. Continuarem, doncs, resistint i lluitant:"pero igual que combatimos, prometemos resistir. Ay, Carmela. Ay, Carmela".

Per fi, l'he trobat

2008-06-11T15:29:00.002+02:00

"Tinc el cor trist i l'ànima em davalla"

Traducció del vers:
"per que mos cors es marritz e s'esmaia".

Guillem de Berguedà

Portava dos dies intentant recordar aquest vers i no hi havia manera. Així, que al final, al cotxe vaig posar el CD de Guillem de Berguedà versionat per Titot, perquè sabia que era d'allà. Estava al segon CD, de manera que he trigat més a trobar-la. Però, per fi, ja tinc el vers.

No em sento d'aquesta manera actualment, però m'agrada molt aquest vers. No és només el cor que està trist, sinó que, molt pitjor, l'ànima. Com si ja no fos possible treure aquesta tristesa.

Navegant per un món de papers...

2008-06-08T09:36:00.003+02:00

Deborant molt lentament
tot el que hi ha escrit,
passaràs en un parell de dies
més de mil i una nits.

Si vols pots navegar
en un món de paper,
si vols pots viatjar
i no sortir al carrer. [...]

T'he buscat en un poema
i no t'he trobat,
m'han dit que estaves en una novel·la
allà enmig del mar.

(Amb un llibre) mai estaràs sol, Sau

És una cançó més llarga i recomano que, si no l'heu escoltada, ho feu. Es va fer ja fa uns quants anys per fomentar la lectura, amb el lema que "amb un llibre mai estaràs sol". La cançó fa un repàs a totes aquelles obres més clàssiques de la literatura per a joves i no tan joves: La volta al món amb vuitanta dies, Quitxot, Tintín, històries de pirates o Hamlet. També nombre alguns dels escriptors i escriptores catalans més importants.

Un llibre sempre és un bon regal. Espero que navegueu per moltes pàgines, i si pot ser, que sempre hi hagi pàgines de literatura, pàgines per viatjar, per somiar, per sentir...

Terra

2008-06-06T14:46:00.002+02:00

Em va agafar les mans
i les posà en la terra
i em cremà per un moment.
"tu vens d´ací, no pots canviar això".
Feliu Ventura

Estimar la meva terra... I no vull fer cap mena de política. Només estimar la meva terra.

Moments per a escriure

2008-06-02T13:46:00.003+02:00

Hi ha dies que, sense saber-ne el motiu, et ve de gust escriure; seure en una escala a mig fer, a l'aire lliure, quan el sol ja decau; agafar la teva llibreta i un boli negre i començar a posar paraules...

L'amour est un oiseau rebelle

2008-05-29T11:11:00.002+02:00

D'acord, com la Callas ningú. Però m'encanta aquesta ària de l'òpera Carmen de Bizet.

La fageda

2008-05-25T12:46:00.005+02:00

El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi a poc a poc;

compta els seus passos en la gran quietud:

s'atura, i no sent res, i està perdut.

Li agafa un dolç oblit de tot lo món

en el silenci d'aquell lloc profond,

i no pensa en sortir, o hi pensa en va:

és pres de la fageda d'en Jordà,

presoner del silenci i la verdor.

Oh companyia! Oh deslliurant presó!

Joan Maragall

A finals de març, principis d'abril vaig anar amb els alumnes de 2n d'ESO a Olot. En tenia moltes ganes perquè mai havia visitat aquell indret. Naturalment, vam visitar la fageda d'en Jordà i no em va decepcionar gens ni mica. Us deixo amb una de les múltiples fotos que vam fer (tot just me les han passades aquesta setmana) amb les roques tan especials sorgides de les laves dels volcans i els faigs tan alts. Caminar per allà et captiva i sembla com si estiguessis en una història o conte fantàstic.

Les coses bones

2008-05-19T00:15:00.001+02:00

"la fruita més dolça sempre està a dalt de tot de l'arbre"

No sabria dir d'on és exactament aquest refrany, però m'ha agradat molt. No us rendiu. Costa més, però es pot aconseguir.

Dona i ocell

2008-05-13T22:45:00.002+02:00

No sé per què, però sempre m'ha fascinat. La Dona i ocell de Joan Miró que pots veure mentre vas amb cotxe per Barcelona. Potser l'art hauria d'estar sempre al carrer.

Punys

2008-05-12T14:23:00.002+02:00

"Amb el puny clos no es pot intercanviar cap apretada de mans"
Indira Gandhi

Sembla tan evident que es fa difícil comprendre perquè en la majoria de cops s'apreta el puny. Què ens fa por? Per què no podem canviar aquest món?

El tresor de les paraules: un bon regal

2008-05-01T15:40:00.002+02:00

"El costum de fer el vermut ve dels antics egipcis, que pel que sembla tenien el costum de prendre una beguda alcohòlica amb una mica de menjar abans de fer un àpat llarg. D'aquí ja passem al segle XVIII, quan un senyor de Torí inventa una beguda a la qual li posa el nom de vermut, que sembla que ve de la paraula alemanya worm-wood, més o menys, que és una de les herbes que formen part del beuratge. Aquesta herba en català és el donzell. Bé, a partir d'aquí es comença a implantar el costum de fer el vermut, seguint aquest nou costum italià, i no pas al segle XVIII, sinó que probablament es generalitza a finals del sgle XIX, principis del XX"

Fragment extret de Més Caçadors de paraules, ed. Ara Llibres

Sempre és interessant saber d'on provenen les paraules. Per això, sempre és un bon regal un llibre que honorifiqui les paraules. Shukran jazilan, habibati! Gràcies per aquest regal!!Aquesta paraula dedicada a tu, ja que, per això, parlen de la teva civilització preferida.

8+8+8

2008-05-01T10:00:00.002+02:00

8+8+8: Dia del treballador

Quan estudiava els drets laborals dels treballadors a història, hi havia un cartell que m'agradava molt. L'he intentat buscar, però no l'he trobat. L'essència del cartell era que si el dia té 24 hores, s'ha de dividir en tres parts: 8 hores per al treball, 8 hores per a l'oci i 8 hores per dormir. 8+8+8=24 hores. Ara bé, es compleix sempre? Trobaríem que a tot arreu hi ha desproporcions: gent que per mala sort passa més de 8 hores treballant, gent que passa més de 8 hores dormint o descansant i, gent, que dedica massa temps a l'oci. La lluita, doncs, encara continua.

Pa

2008-04-30T15:24:00.002+02:00

És cert que el canvi climàtic és greu, però també és greu, almenys així ho veig, que els països subdesenvolupats estiguin encara amb més crisi econòmica que abans, que no tinguin els aliments més bàsics, que hi hagi milers de persones que cada dia han de menjar les sobres de les escombraries. En comptes d'anar endavant, sembla que anem enrrere i cada cop hi ha més fam al món. Només demanen pa, l'aliment bàsic, un aliment simbòlic a moltes cultures.

Somriures

2008-04-28T11:07:00.002+02:00

"Intenta ser sempre feliç, perquè mai no se sap mai que s'enamorarà del teu somriure"
Anònim

Així que, ja ho saps, somriu sempre! De fet, fa anys, un dia com aquest un professor em va dedicar un llibre a partir del meu somriure. Va ser aleshores quan em vaig adonar que potser tenia més valor del que jo li atorgava. Molts somriures!!!!!!!!!!

Vida

2008-04-27T11:08:00.002+02:00

Avui he fet una excepció i m'he posat a mi mateixa en comptes de posar una obra d'art. Només volia reivindicar la vida per si mateixa, només volia dir un més.

Venècia

2008-04-25T16:15:00.002+02:00

Avui és festa grossa a Venècia: és sant Marc. Fa molts anys, vaig anar amb dues amigues a passar quatre dies a Vènecia per aquestes dates. Vam arribar-hi un 25 d'abril. Aquell dia les dones passegen amb clavells vermells que han estat regalats pels homes, com una espècie de Sant Jordi, per commemorar segons ens van dir, una alliberació nacional. Aquell viatge va ser molt especial, perquè, de fet, era la primera vegada que sortíem a l'estranger sense pares ni col·legis ni res de tot això. En aquell moment, ens semblava molt important. Com canvien les perspectives...

Anys més tard vaig tornar a la ciutat dels Canals amb la meva família. La veritat és que Venècia és una d'aquelles ciutats que sempre té encant, una d'aquelles ciutats en què no m'importaria tornar-la a veure.

Avui també és la Diada a València: recorden la Batalla d'Almansa. Una abraçada ben gran als meus compatriotes del sud.

Postdata: Volia posar una foto de Venècia que vaig fer fa quatre anys, però justament avui s'han esborrat tots els documents i fotografies que tenia a l'ordinador. Suposo que algun virus ha entrat allà i ara he perdut tota la informació, documents i fotos que no tenia cap còpia més. Quina ràbia!

Llibres... Sant Jordi

2008-04-23T09:08:00.002+02:00

"Un llibre obert és un cervell que parla; tancat un amic que espera; oblidat, una ànima que perdona; destruït, un cor que plora"

Proverbi hindú

Aquesta és la millor manera que he trobat per celebrar Sant Jordi. Ahir a la ràdio vaig escoltar que és una d'aquelles diades que encara que siguin oficials i comercials agraden. És una diada popular de la cultura. Buscava alguna frase per celebrar Sant Jordi i la veritat és que aquesta m'ha anat com l'anell al dit. Ahir, també a la nit, vaig poder experimentar l'últim fragment. Anaven a donar un llibre de la emva infantesa i veure'l allà em va produir tota una sèrie de records que van desembocar en plors. Semblava com si em llencessin.

Però no ens posem tristos. Per sort, va acabar bé! Així que tingueu un feliç Sant Jordi!!!!!!!

L'oasi somniat

2008-04-21T22:51:00.003+02:00

"Davant s'estén una illa sempre verda,
ramells de flors dins un pitxer de plata,
oasis bell que el beduí somnia
vogant pel mar d'arena del Sahara."
Jacint Verdaguer

És curiós. He llegit molt a Verdaguer i no recordava aquest fragment, potser perquè Canigó va ser la primera obra completa que vaig llegir d'aquest autor. Avui, mentre feia uns apunts de mètrica i retòrica per als alumnes de literatura, he trobat aquests versos com a exemple de decasíl·labs. I no m'ho he pensat dos cops: això ho havia de posar al bloc. Verdaguer parlant del Sàhara, dels oasis somniats pels beduins. Jo pensava que potser seria algun poema d'algun recull, però la sorpresa ha estat que era de Canigó. Els versos comparen, o millor dit, metaforitzen la falda del Canigó amb un gran oasi verd, com aquell que desitja tant trobar el beduí del desert, d'aquell gran mar de sorra.

Tot això m'ha fet recordar la gran subtilesa que tenen alguns versos i com no podem fer mai una simple mirada als grans poetes.

Els colors de la pluja

2008-04-20T10:53:00.003+02:00

La natura sempre és un espectacle artístic d'alt nivell, una bellesa indescriptible. A la foto, una rajola del meu balcó amb aigua de la pluja després que sortís el sol. Fantàstic.

Aprofito per fer una altra crida a la pluja, perquè vingui pluja (sempre controlada) i ens ajudi a frenar aquesta sequera i, per això, us deixo amb les gotes d'aigua de dijous passat.

Ensenyar a dubtar

2008-04-15T15:15:00.002+02:00

"A més d'ensenyar, ensenya a dubtar del que has ensenyat"
José Ortega i Gasset

No hi ha gaire a afegir. És prou clara. Els alumnes són el futur, per tant, ensenya'ls a qüestionar-se les coses, a què dubtin per construir un nou món.

Flors

2008-04-12T15:03:00.004+02:00

Cada any, quan ja és primavera, tinc costum fer fotos a les flors del jardí, que malgrat que hi hagi sequera, algunes encara sobreviuen amb la mica de pluja que cau molt de tant en tant. Les fotos les vaig guardant i penso que algun dia potser podria fer algun fotomuntatge...

Cada cop més, m'agrada fotografiar més la natura i penso, sovint, que potser sí que és cert que és divina. Aquest any he volgut centrar-me molt en el pòlen de la flor, tot i que encara em queden fer moltes fotos. Volia posar-ne unes quantes, però em costa decidir quines. N'hi ha tantes que m'agraden...